• El grup participa a la trobada La Terra vista des del mar, inaugurada ahir a Gènova

Muntatge fotogràfic a partir dels blas d'Ariza, el seu personal projecte sobre la (in)comunicació contemporània. Foto: PARADISE CONSUMER

Hi ha moltes maneres de donar-se a conèixer al món: una és participant a la Biennal de Venècia, la mare de totes les fires internacionals d'art contemporani. Amb totes les benediccions, subvencions i hipoteques de les aventures institucionals. Una altra és la molt més incerta, anàrquica via d'anar per lliure, buscant-se la vida en iniciatives més aviat exòtiques com ho és Little Constellation, una xarxa creada el 2004 per dos artistes de San Marino i que pretén vincular institucions, museus, associacions i, és clar, també artistes contemporanis amb un nexe en comú: la petitesa. Han de ser originaris de petits estats europeus –els de sempre: Xipre, Islàndia, Liechstenstein, Malta, Mònaco, Andorra i tota la pesca– però també, atenció, de les anomenades «àrees microgeoculturals» europees. Per entendre'ns, territoris tan exòtics, des del punt de vista artístic, com ho són el cantó suís de Ticino, la ciutat autònoma espanyola de Ceuta, la colònia britànica de Gibraltar i l'enclavament rus de Kaliningrad.

I aquesta és la via que va emprendre ara fa un lustre Paradise Consumer, nom adoptat per Susanna Herrador, Eve Aiza, Pep Aguareles i Helena Guàrdia en aquesta nova reencarnació artística i que després de participar en dues ocasions en les trobades promogudes per Little Constellation –el 2005 a San Marino, amb la videoinstal·lació que dóna nom al col·lectiu, i el 2010 a ;Milà, amb PassivCity– repeteixen ara per tercera ocasió a la trobada que sota el lema La Terra vista des del Mar té lloc des d'ahir i fins al 4 de maig al Museu d'art contemporani Villa Croce de Gènova. Hi participen una quarantena d'artistes procedents de tretze petits estats i –ehem– «àrees microgeoculturals». Una presència testimonial, en aquest cas, perquè no han creat cap obra ad hoc, sinó que hi envien els dos projectes anteriors. Però una oportunitat única, diu Guàrdia, d'estrènyer els vincles creats amb la vista posada en hipotètics intercanvis. ¿Com es podrien materialitzar? «Andorra té els Tallers de la Massana. Podríem contactar amb alguna microàrea que tingués uns equipaments similars, que els nostres artistes anessin allà, i els seus, aquí». És una idea. Potser no tan aparatosa (ni costosa) com Venècia. Ara només falta que el ministeri l'estudiï. De moment, a Gènova ni hi és ni se l'espera.

Per a més informació consulti l'edició en paper.