• El ministeri defensa l'atípic procés de selecció, per invitació i sense publicitat

La fase andorrana del concurs Sport & Art, que convoca cada any olímpic el Comité Olímpic Internacional (COI) a través dels comitès nacionals, ha rebut tan sols una desena d'originals a concurs: cinc en la modalitat d'obra gràfica –que engloba tant pintura com dibuix i gravat– i cinc més en la d'escultura. Dilluns es faran públics els noms dels guanyadors, que accediran a l'anomenada fase internacional del certamen, en què un jurat designat per la Comissió de Cultura del COI seleccionarà les vuit millors obres de cada categoria. Entre aquestes setze obres, que s'exposaran al Museu Olímpic de Lausana, es repartiran sis premis en metàl·lic d'entre 10.000 i 30.000 dòlars.

Com recordarà el lector –en vam deixar aquí mateix constància dies enrere– el procés de selecció en la fase nacional va aixecar legítimes suspicàcies entre el gremi artístic: a petició del Comitè Olímic Andorrà, el ministeri de Cultura va convidar a participar-hi els artistes que figuren en una llista en mans del servei de Promoció cultural, segons reconeix el mateix departament, contravenint la pràctica habitual a Cultura de convocar concursos oberts i amb publicitat, com és el cas de la Biennal de Venècia o els Tallers d'art de la Massana. La més que previsible conseqüència va ser que –com a mínim– tres artistes de llarga i reconeguda trajectòria, amb obra pública al carrer i que han participat bé al concurs de la Biennal, bé als Tallers d'art, bé a tots dos, s'han quedat fora d'Art & Sport. Però no perquè hagin presentat una obra justeta que , sinó perquè ni tan sols se'ls va donar la possibilitat de participar-hi. Pel que es veu, no constaven a la llista del ministeri, que se'n renta les mans al·legant que actuava per delegació del COA, que cada comitè té absoluta llibertat per establir el procés de selecció de la fase nacional, i que en qualsevol cas, no hi ha hagut «mala intenció» perquè s'ha contactat per correu electrònic o telèfon els artistes que consten a la llista oficial: «Si algun se n'ha sentit exclòs, que es dirigeixi al ministeri per actualitzar les dades», afegeixen des del departament.

En qualsevol cas, no es tracta d'actuar amb bona o mala fe –extrems sempre discutibles– sinó amb objectivitat i transparència, donant a tots els artistes les mateixes possibilitats de participar en un concurs que, més enllà de la dotació econòmica, els pot obrir alguna porta al circuit internacional i «donar-los visibilitat», dos dels objectius obertament proclamats pel ministeri de Cultura. El cert, insisteixen els artistes afectats, és que la millor manera de salvaguardar la bona fe i estalviar-se suspicàcies és precisament a través dels concursos públics. De passada, es procura una participació un pelet més àmplia que no les escarransides deu obres que finalment s'han presentat a Sport & Art. ¿O és que el panorama artístic nacional es limita a cinc pintors i cinc escultors? Perquè si és així, la veritat, potser no caldria ni participar-hi, a Sport & Art.

Per a més informació consulti l'edició en paper.