• L'actor debuta en l'escena professional amb aquesta versió del musical de Broadway

L'actor urgellenc, a la dreta, en el rodatge del curt Hambrientos. Foto: TONY LARA

La genètica li rerservava una sorpresa a Joan Hernández: foguejat en mil batalles semiprofessionals amb Somhiteatre, a l'actor i professor de l'Aula li ha arribat per fi l'oportunitat sommiada, el debut professional amb tots els ets i uts. Serà el 16 d'abril al Poliorama de Barcelona, un dels temples reconsagrats de l'escena catalana, i en el paper de Sancho Panza, el lleial escuder del Quixot. No és una broma, sinó l'estricta realitat, i ell mateix admet que li deu molt a un físic especialment cervantí i també, és clar, a les seves tales com a cantant d'Awake. Hernández es va embarcar el desembre en la nova versió de The Man of la Mancha, un clàssic del musical estrenat a Broadway el 1965 i que set anys i uns quants Tonmys després va ser reglametàriament adaptada a la pantalla gran, amb Peter O'Toole i Sofia Loren en els papers protagonistes. Als escenaris espanyols es va fer esperar encara uns anys: hi va arribar el 1998 en una versió protagonitzada per José Sacristán i Paloma San Basilio. Ara és la companyia barcelonina Èvic qui recupera el llibret de Dale Wasermann, en una adaptació que conservarà l'anglès original i, pel que es veu, especialment concebuda per als alumnes d'ESO i Batxillerat, així com de les escoles d'idiomes. Hernández hi compareix cartell amb Jordi Muixí, home-orquestra que a més d'encarnar al Quixot exerceix com a director i productor de l'invent, i amb l'actriu Anna Mateo, com a Aldonza Lorenzo –Dulcinea, per a amics i enamorats. De fet, la primera funció de The Man of la Mancha ja va tenir lloc el 31 de gener, per a un públic reduït format per programadors. El pròxim bolo servirà per acabar de posar l'obra al mercat. A veure.

Per a l'actor de Somhi es tracta –ja s'ha dit– del debut en l'escena professional. Diu que el seu serà un Sancho «tan personal com ho pot ser un personatge tan estereotipat», i que s'ha negat a revisar els altres sanchos que han desfilat per escenaris i pantalles, des del que va encarnar Juan Manuel Cifuentes a l'Hombre de Sacristán & San Basilio, fins al canònic d'Alfredo Landa al Quixot televisiu de Manuel Gutiérrez Aragón. En qualsevol cas, Hernández posa així un peu i mig al circuit comercial català, tres temporades després d'estrenar-se a la petita pantalla com un dels dolents –però molt dolents– d'El cor de la ciutat. Aleshores va durar quatre capítols. A veure si com a Sancho dóna una mica més de guerra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.