• L'Associació de Dissenyadors reuneix al Califa una vintena dels símbols universals

Nou dels logotips de la mostra Símbols, organitzada per l'ADPA Foto: EL PERIÒDIC

Mirin bé la S de Superman. La va dissenyar el mçitic Jerru Siegel el 1938, i és porbablement un dels símbols més universals que existeixen. Però, ep, no només vol dir Superman; també val per a Saving Lives, Stopping Crime o Super-Aid. Triïn. I la S inscrita en un triangle pretenia simbolitzar la unió entre cos i esperit. Doncs aquest és tan sols un entre la vintena de logotips –o més aviat, símbols, si hem de parlar amb propietat– inclosos a la mostra que des d'avui s'exposa al bar Califa d'Escaldes. N'hi ha d'antics, molt antics –el de Mitsubishi, l'avi de tots, data del 1870: el tenen aquí al costat, el primer de la llista. N'hi ha també de literaris –la bestiola despistada d'editorial Penguin, el nostre preferit– i n'hi ha també de vagament viciosos, com el conillet de Playboy, que Art Paul va esbossar en un tovalló –com el contracte de Messi– a instàncies de Hugyh Heffner, que volia un logo a l'estil dels que gastaven revistes més elevades com ara The New Yorker i Esquire. Com que és difícil triar entre símbols tan globals, fixem-nos abans d'acabar amb la M de MacDonald's, creat per Jim Schindler el 1962 i que no evocava originalment el que sembla –la lletra M– sinó els arcs daurats (i un pèl kitsch) que decoraven el primer establiment de la cadena, obert per Ray Kroc el 1955. Les anècdotes són interminables, i n'hi ha per a tots els paladars: esportius (Adidas), informàtics (Apple), metropolitans (London Underground), capitalistes (Deutsche Bank), i multinacionals (Shell). Llàstima que no n'hi hagi cap de nostrat. Però no es pot tenir tot. Ja ho saben: al Califa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.