• La poeta publica el cinquè poemari, 'La meva mare es preguntava per la mort'; el 29 de març, a la lleixa de novetats

Contra tot pronòstic, el curs literari acabarà resultant prolífic com pocs. Una vegada més s'haurà demostrat –per dir-ho amb paraules de Martí i Pol, que per alguna cosa era ahir el Dia mundial de la poesia– que tots els auguris eren falsos. I ens expliquem: a final d'any era Ester Fenoll qui trencava un silenci líric d'anys amb Agradezco tu amor pero tengo otros planes. I ara és Teresa Colom qui torna a la primera fila literària amb un recull de títol absolutamnt atípic, La teva mare es preguntava per la mort, que Pagès publica la setmana que ve: de fet,el 29 de març tindrà lloc a la Fada Ignorant la presentació del volum, amb el crític català David Castillo com a mestre de cerimònies. I contra tot pronòstic, dèiem, perquè Colom ha aixecat poemari nou en tan sols dos anys: l'anterior, On tot és vidre, data del 2009. En termes poètics, d'abans d'ahir.

Ja es veurà, perquè l'autora va ser ahir hermètica. Del nou llibre només se li'n van escapar els tres poemes que va recitar a la sala Expoart. I perquè tocava. Sí que va donar alguna clau del per què del títol. El poema que li dóna nom al recull comença així: «La mare es preguntava per la mort mentre esquarterava un pollastre». I conclou: «Trobo absurda la por de la clausura i de les flames». També en va recitar Roses, sobre l'epopeia d'un venedor paquistanès que encarna –potser sense saber-ho– la soledat còsmica de cada personeta humana: «Li compren les darreres roses, abans que morin sense sentir-se flors». Però per a qui subscriu, el top de la nit va ser Dol, en memòria de l'amiga traspassada a qui la colla de la infància vetlla al tanatori –«Teníem totes les edats que havíem tingut»–, i a qui evoquen després, al bar: «Et miràvem; tu, amb el teu vodka de taronja a la mà, també ens miraves». Dijous que ve, més.

Per a més informació consulti l'edició en paper.