• Prop de 200 persones participen al vídeo musical de la Llacuna
• Lluís Cartes hi posa la banda sonora

Final multitudinari del vídeo, a la planta baixa de la Llacuna i a l'exterior del Centre cultural, amb fallaires i gegants inclosos Foto: TONY LARA

Dos mesos de preparatius; una hora i mitja d'espera, prop de dues-centes estrelles invitades, un assaig general i cinc minuts de pel·lícula. Aquests són els números del Lipdub que va enregistrar ahir la població resident de la Llacuna i que es penjarà al Youtube –si no hi ha sorpresa d'última hora– el 2 de juny, coincidint amb el dia de portes obertes del Centre cultural de la capital. El secret més ben guardat –la banda sonora del vídeo– s'havia desvetllat a mitja tarda, quan es va començar a concentrar al vestíbul de la Llacuna el càsting del rodatge –professors, alumnes, tècnics del departament i el personal de secretaria– i va aparèixer Lluís Cartes: el cantautor ha cedit per a l'ocasió no només El teu tresor –un dels èxits de Polseres vermelles, i el tema que ha rellançat la vida comercial del primer disc del cantautor, Camina descalç– sinó que també va participar activament al Lipdub i és de fet el protagonista dels penúltims plànols del vídeo, amb tots els participants concentrats a la planta baixa de l'edifici i just abans de sortir a l'exterior per a la multitudinària traca final, fallaires i gegants inclosos.

Abans d'arribar aquí, però, es va haver de suar. I de tenir paciència, molta paciència. Segons l'escaleta, el rodatge començava a les 18 hores, i des d'una hora abans la Llacuna era un formiguer. L'assaig general –i únic, perquè va ser impossible coordinar tota aquesta gentada per a una prova prèvia, diu el càmera i director de l'invent, Pep Aguareles– es va fer més o menys a l'hora prevista: la ruta començava a la sala Beethoven de la 5a planta, amb l'orquestra de l'Escola de música interpretant El teu tresor, i baixava després per totes i cadascuna de les dependències i de les plantes de la Llacuna. Tot plegat a un ritme vertiginós, perquè una vegada havia passat la càmera, els intèrprets havien de dirigir-se a la planta baixa a tota pastilla i per l'escala auxiliar –la principal formava part de l'itinerari oficial, i havia de quedar per tant expedit. Contra tot pronòstic, no només l'assaig va sortir rodó, sinó fins i tot la primera presa, cosa que té mèrit perquè la gràcia –i la dificultat– del Lipdub és precisament encabir-ho tot en un sol plànol seqüència, sense talls entre les escenes. N'hi va haver un segon per seguretat –i per vici: ja que hi érem, per repetir l'experiència, perquè cinc minuts passen volant– i vet aquí un gat, aquest Lipdub s'ha acabat. Un més per al sac de lips amb denominació d'origen, en una moda que va estrenar en aquest racó de món l'empresa Ecotecnic, allà cap al Nadal del 2010, i seu és el mèrit dels pioners. Després n'hi ha hagut molts més, i els tenen tots al Youtube. Passin i riuran una estona. Però per al de la Llacuna, hauran d'esperar al 2 de juny.

Per a més informació consulti l'edició en paper.