• L'?Obaga' de la companyia urgellenca i l'ENA lliga una desena de bolos; l'estrena, el 22 de juny a la Seu

Encara no han ni començat els assajos, però Torb Teatre, la primera companyia professional de l'Alt Urgell –així és com els agrada presentar-se en aquests dos visionaris que són Joel Pla i Maria Bosom, amb legítim orgull i cenyint-se estrictament a la realitat– ja ha lligat una desena llarga de bolos del que serà el seu debut als escenaris. Ja saben: la versió escènica de l'Obaga d'Albert Villaró, amb coproducció de l'Escena Nacional i direcció d'Ester Nadal. El part serà el 22 de juny a la sala Sant Domènech de la Seu, on farà minitemporada fins al 24. Imediatament després es traslladarà a la Nau Ivanow de Barcelona, amb quatre funcions en cartera –entre el 28 de juny i l'1 de juliol–, i el mateix juliol està prevista l'estrena a Solanell d'Obaga a cau d'orella, la versió íntima, familiar i domèstica del muntatge, mentre que el debut andorrà –paciència– es farà esperar fins al 2 d'octubre a les Fontetes. A més, l'Institut per al Densenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran (Idapa) ha gestionat mitja dotzena de bolos més en allò que, en aquest context, s'anomena de forma tan esotèrica com ambigua «el territori» –les comarques pirinenques, cal suposar, com si les altres no fossin territori– i l'ENA mourà els fils perquè l'Obaga de Torb formi part de la pròxima edició del Projecte Alcover, cosa que en garantiria la distribució també a les Illes Balears i el País Valencià.

Així que, com dèiem al començament, Torb navega ja a tota vela i amb el vent de cara –i no podia ser d'altra manera. Els assajos comencen el 15 de maig, i el resultat ha de ser un versió molt lliure de la novel·la que va catapultar Villaró a la primera fila del panorama literari català, allà pel 2002. La dramatúrgia la firma Aina Tur –la recordarà el lector, perquè va ser ella la culpable de la versió teatral de Borís I, el primer muntatge de l'ENA– i Nadal defineix la criatura com un «espectacle de creació que combinarà tots els llenguatges teatrals, des d'escenes realistes amb diàlegs entre els actors fins al teatre d'objectes, amb un músic a l'escenari –Lluís Cartes– que acompanyarà i il·lustrarà les escenes, i que subratllarà les transicions entre paisatges físics i emocionals». Que ningú s'esperi, per tant, una versió literal d'Obaga. El repte, adverteix la directora, consistia a reduir la novel·la a l'essencial per poder-la representar amb tan sols dos intèrprets que encarnessin la munió de personatges que ensenyen la poteta per Lagrau i rodalies: «Una aproximació estrictament realista a l'univers Obaga era inviable, així que la nostra feina consisteix a estimular i orientar la imaginació de l'espectador amb les eines de què disposem: la paraula i la música. No farem aparèixer el Tomàs al volant d'un Land Rover, per entendre'ns».

Fer territori des del Pirineu / Queda clar. Tant com que Torb Teatre s'ha embarcat en una aventura tan prometedora com incerta: «Crear espectacles professionals de temàtica pirinenca amb la participació d'artistes del territori» –diu Pla– per donar a conèixer la nostra realitat «al marge dels tòpics i estereotips habituals». Per fer realitat tan estupenda declaració d'intencions van escollir una història «tan nostra» com ho és la que Villaró conta a Obaga, i l'han convertit en un espectacle de «petitíssim format», diuen, amb la intenció que es pugui representar tant en teatres convencionals com en espais domèstics i a l'aire lliure –el que han batejat com a Obaga a cau d'orella. Pla i Bosom s'han llençat a la piscina com qui diu amb una sabata i una espardenya –un pressupost de 40.000 euros, «ínfim per als estàndars professionals»– i la complicitat d'institucions –l'Escena Nacional en primer lloc– i particulars, als quals han cridat a convertir-se en micromecenes a través d'una iniciativa de crowdfunding inèdita en aquest racó de món: per una aportació d'entre 5 i 370 euros, qualsevol pot convertir-se en company de viatge d'aquesta apassionant aventura. Passin per goteo.org i punxin a Obaga: podran fer territori pel preu d'un menú. I si surt bé, l'any que ve, més.

Per a més informació consulti l'edició en paper.