• Casa Molines obrirà al juny al públic el castell de la Margineda; les visites, guiades, en horari concertat i amb entrada

Panoràmica del jaciment de la Margineda des del punt o s'ubicarà la plataforma per als visitants, que s'està instal·lant aquesta setmana Foto: tony lara

Fa cinc anys, tot això que veuen aquí dalt era un dens alzinar esquitxat aquí i allà pels rocs que la tradició popular atribuïa a la pobra bruixa que en incerta ocasió va ser arrossegada per aquells paratges, deixant al seu pas un reguerol de pedres. Coses de fetilleres, ja se sap. Un lustre després, el que va començar com una modesta excavació per exhumar el que se suposava que eren les restes d'unes antigues corrales per al bestiar s'ha convertit en la major fortalesa medieval mai excavada al vessant sud dels Pirineus. Encara més: les últimes investigacions auguren que es tracta ni més ni menys que del castell de Sant Vicenç d'Enclar, castrat com és ben sabut per culpa del Segon Pareatge i que havia desaparegut misteriosament del mapa. En fi: un jaciment extraordinari, habitat ininterropudament des del segle XI i fins a mitjans del XIV, i que obrirà finalment al públic al juny, en una data encara per confirmar però que es pretén que sigui com a molt tard durant la segona quinzena del mes.

La propietat, Casa Molines, va començar ahir a instal·lar-hi les plataformes metàl·liques per on circularan els visitants, una operació que conclourà aquesta mateixa setmana i que deixarà el jaciment a punt per rebre els primers convidats. El que ja està decidit és que les visites seran guiades, en grups d'un màxim de 15 persones, en horari concertat, previ abonament de l'entrada, a un preu també per decidir però a to amb el de la resta d'instal·lacions museístiques del país –3 euros és la tarifa estàndar– i que es gestionaran tant des de les oficines de Turisme parroquials com des d'Andorra Turisme. Si més no, aquesta és la intenció de la propietat. Aquesta primera temporada el jaciment obrirà fins a finals de setembre, i l'objectiu és que a partir del 2013 es pugui visitar a partir de Setmana Santa.

El que no està tan clar és com serà el jaciment l'any que ve: això dependrà del pla director que es començarà a redactar tan bon punt es constitueixi la comissió ad hoc, que inclourà un arqueòleg, un historiador, un arquitecte i un restaurador, entre d'altres especialistes. Serà aquest pla el que determinarà les intervencions que en endavant es duran a terme al jaciment: des de futures campanyes arqueològiques fins a una hipotètica museïtzació i, sobretot, com es finançarà tot aquest desplegament. I qui, és clar. De moment, qui n'ha assumit la part del lleó –incloses les estructures per fer-lo visitable– és Molines Patrimonis, que hi ha invertit des del 2007 prop de 800.000 euros, amb una més aviat simbòlica subvenció del ministeri de Cultura, que el 2010 hi va aportar 10.000 euros per a la consolidació d'urgència dels murs ciclopis de la fortalesa.

L'itinerari

Però la cita és –ja s'ha dit– a mitjans juny: els visitants podran trepitjar part dels 1.500 metres quadrats del recinte excavat. Trepitjar-lo de veritat: exactament, les dependències comunes de la fortalesa amb el pati d'armes, la cuina, el celler i els tallers de la planta baixa, amb el que els arqueòlegs interpreten que era la ferreria del castell. Un dels elements més singulars que s'hi trobarà serà la fresquera per conservar els aliments. La tenen aquí al costat: quan es va excavar, la llosa de pissarra era d'una sola (i espectacular) peça, però una d'aquestes mans anònimes que circulen pel país –vegi's el cas del Rosaleda– es va entretenir a reduir-la a trossets. Una gràcia. A la cuina també hi ha una de les sis llars de foc restaurades, i per la resta del jaciment s'han recuperat sis rodes de molí per fer vi. La resta de l'itinerari es farà seguint les passeres metàl·liques, que s'han construït a mida a Alemanya. La llàstima és que la visita no inclogui ni les restes ceràmiques del Bronze ni tampoc la panòplia bèl·lica –puntes de fletxa, beines d'espasa– i l'eixovar domèstic –tisores, claus– recuperats al jaciment. Tot això, de moment, ben guardadet. Però és que ho volem tot. Com som.

Per a més informació consulti l'edició en paper.