L'ambaixador de França a Andorra, Zaïr Kedadouche, conversa amb els cònsols d'Andorra la Vella. Foto: TONY LARA

AMBAIXADOR DE FRANÇA

Zaïr Kedadouche, és el més jove ambaixador de França a Andorra, des que es va crear la missió, ja fa 19 anys. Té 54 anys i és fill d'immigrants algerians. Va créixer a Aubervilliers (París) i aquesta ciutat li va retre homenatge el maig passat, coincidint amb el seu nomenament com a ambaixador. Kedadouche és un lluitador nat. D'orígens humils, el seu pare era escombriaire i la seva mare dona de fer feines, va aconseguir un Bac científic i va aprendre molt al carrer segons ell mateix confessa. Del 1975 al 1986 va ser futbolista professional al Paris FC i al Red Star. També va ser professor en tecnologia i ciències, conseller tècnic del ministre de la Ciutat i de la Integració, Eric Raoult, inspector general de l'Educació nacional, conseller del president de la República Jacques Chirac i cònsol general de França a Lieja (Bèlgica) del 2008 al 2011...

– Andorra és la seva primera missió com a ambaixador. ¿Sap que és el més jove que França ha enviat?

–En tot cas no és el final de carrera, això espero.

–¿Podem esperar més dinamisme a l'ambaixada?

–El dinamisme no està lligat a l'edat. Les persones grans també poden ser molt dinàmiques. Penso que això va més lligat a la persona. Però el fet que no sigui la meva última missió, també implica que és una missió molt agradable.

–¿Quina percepció va tenir en arribar al Principat?

–Vaig constatar que Andorra és també el Mediterrani enmig de la muntanya i m'adono que té unes condicions materials excepcionals. A més, políticament també és una destinació molt interessant.

–¿Com ha estat la primera presa de contacte amb les autoritats?

–M'ha fet adonar que la especificitat andorrana existeix. Andorra és un Estat de dret, una democràcia que també se sustenta en la figura històrica dels coprínceps.

–¿A França es té aquesta mateixa percepció?

–Gens ni mica. A França hi ha molt desconeixement sobre la realitat andorrana.

–¿I quina va ser la seva reacció quan se li va oferir la missió?

–Era una voluntat d'assumir-la i m'interessava molt. Tinc col·legues que han estat representants del copríncep francès, amics com ara Frédéric de Saint-Sernin o Massoni, que m'han parlat de la missió d'Ambaixador a Andorra. És cert que hi havia l'handicap de la llengua i el desconeixement, però la missió a Andorra presenta tots els reptes que ha de superar un ambaixador.

–¿Com ara quins?

–Andorra és molt oberta al món i un repte important és la integració a la Unió Europea, UE, en la qual França vol participar. Al meu entendre no hi ha missions petites enlloc. L'educació és una altra prioritat i em felicito dels resultats del BAC. El Lycée Comte de Foix obté uns resultats excepcionals que molts establiments francesos voldrien obtenir. La majoria d'alumnes no són francesos sinó andorrans i espero que podran fer carrera a França i a Europa.

–¿És un lluitador nat?

–Sí i, quan se'm diu que no, considero que ja és una bona resposta perquè tinc ganes d'anar a buscar el sí.

–¿Però no és cert que quan un diplomàtic diu si vol dir potser, quan diu potser vol dir no i quan diu no, ja no és un diplomàtic?

–No parlo el llenguatge diplomàtic. Aquesta era la tradició del Quai d'Orsay, però tot ha canviat amb la primavera àrab. La manera com es va gestionar la crisi a Tunísia ens ha ensenyat que teníem una tradició que no era bona. Cal implicar-se més i saber prendre riscos. Cal renovar la tradició i nomenar més dones i persones del món empresarial. L'entorn del Quai d'Orsay és massa tancat.

–¿Què els dirà avui als francesos i als andorrans?

–No s'ha de tenir por de parlar amb la gent que apreciem. Calen esforços recíprocs. Del costat francès és evident, per això hem perdut una certa influència però els andorrans també n'han de fer. Esteu tan bé a casa vostra que no teniu ganes de bellugar-vos. He d'entregar el meu pla d'acció per als propers sis mesos i les prioritats ja les coneixeu: les relacions amb França i la UE, l'educació, els acords de policia i transfronterers, i la cooperació en tots els àmbits, econòmic, social i cultural.

-¿Les empreses franceses es poden interessar per Andorra?

–L'entorn andorrà està millorant amb l'obertura econòmica, la llei d'inversió estrangera i la transparència fiscal, però cal anar a buscar la gent. Vull organitzar trobades entre el cap de Govern i els entorns universitari, intel·lectual, de negocis i de recerca a Paris. També penso que les cambres de comerç d'Andorra i de París s'han de trobar a l'igual que les patronals de tots dos països. Els intercanvis s'han de fer en tots dos sentits. Hi ha la mateixa distància d'Andorra a París que de Paris a Andorra, i els andorrans no s'han d'aturar a l'Arièja, sinó que han d'anar més lluny. Ja he dit a la cònsol d'Andorra la Vella, que organitzaré una trobada amb l'alcalde de la capital francesa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.