• El Blues Bar celebra l'aniversari de Mick Jagger amb una mostra de fotografies de la veu dels Stones

Jagger, que el 26 de juliol fa 69 anys, és el protagonista absolut de la mostra del Blues Bar. Foto: COL·LECCIÓ DELECLUSE

Mick Jagger amb Lennon. Mick Jagger –diguem-li MJ, emji– amb Tina Turner. I amb Jimi Hendrix, Chuck Berry, James Brown, Louo Reed, David Bowie i naturalment amb senyores: amb Bianca i en limusina, tot just de contraure matrimoni, cigarret a la mà i ampolla de xampany als genolls, i també amb Anita Pallenberg, la musa dels Rolling, durant el rodatge de Performance. Ja que en parlem: Pallenberg, sí, una de les 4.000 dones que –diuen les males llengües, probablement mortes d'enveja– MJ s'ha traginat al llarg de la seva existència. En aquest cas no li va fer res que aleshores fos la xicota més o menys oficial de Brian Jones.

Doncs aquests són alguns dels personatges que desfilen per l'exposició fotogràfica que Philippe Délécluse, l'ànima del Blues Bar, s'ha tret de la màniga per portar (una mica) la contrària i celebrar no el 50è aniversari de la banda –per si algú encara no ho sap, el primer concert dels Stones va tenir lloc el 12 de juliol del 1962 al Marquee Club– sinó el 69è de MJ. Segur que capten la indirecta: diu Délécluse que va a to amb la categoria de mite universal i, sobretot, de símbol sexual que Jagger s'ha treballat a dalt i encara més a baix –o millor, al darrere– dels escenaris. Una llegenda a la qual ja li van bé rumors més o menys fabulosos com ara que la seva voraç sexualitat ha donat compte no només de dones de bandera –Carla Bruni,Madonna, Angelina Jolie i Una Thurman, per no allargar-ho massa– sinó també de senyors tocats i posats, des de David Bowie, Andie Warhol i Eric Clapton. Que consti que Délécluse, emjaguero recalcitrant, només posa en dubte el cas de Clapton...

Tot plegat forma part de la llegenda del més gran rocker que, diu, han vist els temps, un mite –insisteix– que ha seduït diverses generacions d'espectadors i que ho continua fent als 69 anys. El geni muical, admet, el posava Keith Richards, «probablement, el millor guitarrista de la història»,però MJ tenia el carisma, el magnetisme que li permet posar-se a la butxaca els 500.000 assistents a un dels seus macroconcerts des del mateix moment que apareix a l'escenari: «La seva manera de moure's no l'ha tingut ningú. Només James Brown s'hi ha acostat». Perquè no hi falti de res, el Blues Bar proposamentre duri l'exposició –fins al 31 de juliol– un còctel ad hoc: un cul de vodka, licor de maduixes, dues cireres, un toc de xarop de granadina, i llimonada. L'han batejat Cherry Red, en honor de la tornada de... ¿quina cançó? Una pista: la tornada fa així: «My favourite flavor... cherry red». Xupat, ¿oi?

Per a més informació consulti l'edició en paper.