• El Comú i Illa Carlemany insisteixen que el cine tornarà a Sant Julià

La consellera Servat, el gerent del multisala, José López, i el director adjunt d'Illa Carlemany, Josep Sabaté, al Rocafort Foto: ÀLEX LARA

És veritat que s'ha anunciat tantes vegades que al final passarà com amb allò del llop: que quan arribi la definitiva, costarà que algú s'ho cregui. Però sembla que ara va de debò: el Comú i els cines Illa Carlemany pretenen reobrir com a molt tard al novembre la sala Rocafort perquè Sant Julià torni a tenir cine de (més o menys) estrena i fer així realitat una de les propostes de l'últim Consell dels Infants. Aquesta és la bona notícia, confirmada aquesta setmana per les dues parts. La dolenta és que un anunci similar es va fer el març, aleshores amb la idea que el Rocafort acollís projeccions ordinàries immediatament després de Setmana Santa; que quan va arribar l'hora de la veritat la reobertura es va retardar fins al juny; al juny, fins al setembre, i ara, fins al novembre.

El Comú és ara a l'espera de la proposta definitiva del multisala. El gerent del cine, José Jaime López, confirmava ahir la «voluntat» de reobrir el Rocafort, però a la vegada va aigualir considerablement les expectatives: d'entrada, i tal com ja va insinuar al juny, les pel·lícules que es projectaran a Sant Julià no seran de rigorosa estrena sinó que s'escolliran entre les novetats de la temporada que per un motiu o altre no s'hagin arribat a estrenar a Escaldes. Un exemple: el 21 de setembre està prevista la première espanyola d'A Roma con amor, l'última pel··lícula de Woody Allen, que no s'estrenarà a Illa Carlemany però que, passades unes setmanes i quan quedés alguna còpia disponible, podria recalar al Rocafort. Una sort similar es podria donar amb Todos tenemos un plan i Shangai, estrenades a Espanya la setmana passada i que ja no tindran

Sessions de cap de setmana / Les bones intencions hi són. Però tot dependrà finalment de les distribuïdores –com se sap, les dolentes redolentes del negoci cinematogràfic... o la coartada per el·ludir responsabilitats, que mai no se sap– que són les que decidiran quines còpies s'exhibeixen a Sant Julià. I López no ho acaba de veure del tot planer. L'altre serrell que queda per resoldre són els horaris: passada l'eufòria inicial –a la primavera es va parlar de projeccions diàries, fins i tot de sessions matinals de cap de setmana– la realitat i el sentit comú s'imposen i tant López com el Comú s'acontentarien amb dues projeccions els divendres i els dissabtes –vespertina, a les 19 hores, i nocturna, a les 22 hores– i dues més els diumenges –de tarda (17 hores) i vespertina. Però també això depèn en última instància de les distribuïdores, que podrien decretar –adverteix el gerent dels cines Illa Carlemany, un mínim de quatre dies de projeccions per cedir còpies al Rocafort. Val a dir, per acabar, que els precedents no conviden precisament a l'optimisme: la prova pilot del març es va saldar amb uns resultats francament decebedors: mig miler just d'espectadors repartits en divuit sessions. Amb les dues matinals suspeses per falta de públic. La culpa, ¿és dels lauredians, a qui sembla no interessar el cine –malgrat el que opina Consell dels Infants–, de les dates prefestives que es van escollir, de la nul·la promoció que se'n va fer, o de tot a la vegada?

Per a més informació consulti l'edició en paper.