• Crèdit Andorrà mostra demà per primera vegada en públic la taula del retaule de Prats adquirida el 2011

La taula 'Aparació al mont Gargàn', adquirida el 20122 per Crèdit Andorrà. Foto: ÀLEX LARA

Es veu que allà cap al segle V a un tal Gàrgan, ric pastor de la localitat de Siponto, al sud-est d'Itàlia, se li va escapar un dels bous dels seus ramats. Quan per fi el va trobar, a l'entrada d'una misteriosa cova al peu d'una muntanya, no se li va ocórrer una altra que disparar-li una fletxa enverinada, emprenyat per la traïció. I aleshores es va produir un fet portentós: la fletxa es va desviar de la trajectòria inicial i es va anar a clavar... ¡a l'ull esquerra del pobre Gàrgan! Reunit davant la cova el poble de Siponto, amb el bisbe al capdavant, vet aquí el segon fet portentós: se'ls apareix l'arcàngel Sant Miquel i els anuncia que ell és el responsable del prodigi, per fer-los saber que és el custodi de la cova. No només això: en fa brollar una font, ordena Gàrgan que es mulli la ferida amb l'aigua que en raja, i l'ull sana.

Vet aquí la primera aparició estel·lar de Sant Miquel documentada a Occident. I el tema –per això ens hi hem detingut– de la taula que tenen exactament aquí al costat: es titula L'aparició al món Gàrgan –es veu que la muntanya on es troba la cova va acabar prenent el nom de l'arquer borni– i formava part del retaule de Sant Miquel de Prats, venut el 1926 per 3.000 pessetes a l'antiquari barceloní Josep Bardolet. Anem a pams: el retaule, datat cap al 1530, és juntament amb el de Sant Joan de Caselles una de les obres mestres de Miquel Ramells, el Mestre de Canillo, i aquesta Aparició al mont Gàrgan és la tercera peça que torna al Principat: Crèdit Andorrà la va adquirir el 2011 a la Fundació Juan March, que la conservava al palau de Palma de Mallorca, i demà l'exhibeix per primera vegada en públic –segona, si comptem el passi de premsa que va tenir lloc ahir– amb motiu de les Jornades de Patrimoni que convoca el ministeri de Cultura.

ocasió única / Ja s'ha dit, però convé insistir-hi: es tracta d'una oportunitat històrica –i qui sap si única– per contemplar Aparició al mont Gàrgan al costat de la seva germana, la taula Caiguda dels àngels rebels –adquirida al seu torn pel Govern el 1992– i la predel·la del retaule amb sis escenes de la Passió, que Crèdit va comprar el 2006 i de nou –com les dues anteriors– a la Fundació Juan March. Aquesta rara confluència astral –les tres peces del retaule juntes després de 75 anys d'exili– es produirà demà i per un sol dia a la pinacoteca de Crèdit Andorrà, que obre de forma excepcional les portes al públic. Per cert: amb reserva prèvia. Després de les Jornades de Patrimoni, Caiguda dels àngels rebels tornarà al servei de Patrimoni, i no està previst instal·lar una rèplica d'Aparició al mont Gàrgan a l'església canillenca. De moment, és clar. La resta del retaule –que Bardolí va vendre immediatament a una galeria mallorquina, i que pel que es veu es va dividir als anys 50– se l'haurà el lector d'imaginar a partir de la fotografia en blanc i negre d'aquí dalt, l'única que se'n conserva.

Si no en tenen prou amb el retaule de Sant Miquel de Prats, pot el lector aprofitar per descobrir la resta del fons d'art de Crèdit Andorrà, ocasió també raríssima i que depararà, segur, sorpreses majúscules: no passa cada dia veure una monumental col·lecció d'art modern català, datada posem que entre el 1880 i la guerra civil espanyola, amb una grapat de mestres de la pintura del tombant de segle XX, des de Martí i Alsina i els paisatgistes de l'escola d'Olot –Urgell, Berga, Vayreda– fins a les patums del modernisme –Casas, Nonell, Rusiñol– i un dels Mirs andorrans: Prats de Santa Coloma. Més noms, per si els saps a poc: Meifrén, Mallol, Anglada Camarasa, Gimeno, Opiso, Durancamps... ¡Picasso i Miró! Encara n'hi ha més: un paraigüer de ferro forjat del primer Gaudí i –fora de col·lecció– dues teles de gran format atribuïdes –atenció– a Antoni Viladomat, el gran nom del barroc català i autor –ja que en parlem– dels Dolors de la parroquial de Sant Julià de Lòria. Per acabar, i al mateix Crpedit Centre, l'excepcional col·lecció de rellotges catalans del segle XVIII. Tot en un. I encara que sembli mentida, hi ha places lliures.

Per a més informació consulti l'edició en paper.