• El Carlemany per al foment de la lectura dobla la participació i s'enfila fins als nou originals

El nou premi Ramon Llull de traducció literària comença amb bon peu la seva singladura: a la primera convocatòria del guardó, dotat per la Fundació Ramon Llull amb una bossa de 4.000 euros, s'hi han presentat 22 traduccions, una xifra notable si es tenen en compte els antecedents: el Fiter i Rossell de novel·la es va anar esllanguint fins al 2010, quan va registrar la participació més paupèrrima de la seva història –dos originals a concurs– i el Carlemany va córrer una sort paral·lela fins tocar fons l'any passat amb tan sols quatre novel·les.

Sembla que aquestes collites miserables han passat a la història: el nou Ramon Llull, instituït el juny per fomentar la traducció a d'altres llengües d'obres literàries escrites originalment en català ha rebut –ho dèiem al començament– 22 candidatures: set d'obres traduïdes a l'italià; dues, a l'alemany, l'holandès, el romanès, l'anglès i el castellà, i una al búlgar i al francès. De la seva banda, al nou Carlemany per al foment de la lectura –dotat pel ministeri de Cultura, el Grup 62 i Enciclopèdia amb 10.000 euros i que des del 2011 substitueix aquell fastuós Carlemany que es cruspia 42.000 euros anuals– hi concorreran aquesta segona edició nou originals. No és que sigui una xifra revolucionària, però dobla els quatre participants de la primera, que es va endur el gironí Salvador Macip amb Hipnofòbia. I tot i que el termini es va tancar el 3 de setembre, no hi ha encara dades per al Fiter i Rossell, el tercer (i millor dotat, amb 20.000 euros de bossa) dels grans guardons literaris que convoquen generosament les nostres institucions. Els precedents conviden, però, a l'optimisme perquè l'any passat s'hi van presentar una trentena d'originals, trencant una tendència tan negativa –el 2010 havien sigut dos els originals– que per moments semblava comprometre la continuïtat del degà dels premis nacionals.

El veredicte del Ramon Llull de traducció es farà públic al novembre, juntament amb els guanyadors dels dos guardons germans (i homònims): el Premi Internacional Ramon Llull, que hereta el nom i l'esperit del que fins l'any passat convocaven l'Institut Ramon Llul i la Fundació Congrés de Cultura Catalana i que premia la catalonofília de persones i entitats de tot el món amb una bossa de 8.000 euros, i el Ramon Llull honorífic, de nova creació i sense dotació econòmica, concebut per reconèixer qui s'hagi destacat durant l'any amb un gest d'especial sensibilitat cap a la cultura catalana. Tot plegat, com es veu, pelet redundant. I encara més quan no ha transcendit cap candidatura ni a l'un ni a l'altre. En qualsevol, són la torna del Ramon Llull de les Lletres Catalanes, aquell megalomaníac premi dotat amb 90.000 euros que fins aquest mateix any convocava la Fundació (i publicava Planeta), i l'única activitat coneguda de la Fundació, en què participen el Governd'Andorra i l'Institut Ramon Llull. No m'ho negaran: tant de lul·lisme primer embolica i al final embafa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.