• Les intervencions a Radio Andorra asseguren la supervivència de l'edifici i en canvien la fesomia

En primer terme, l'edifici de Radio Andorra, dissabte, amb les cicatrius de la intervenció que n'ha de resoldre els problemes de les cobertes. A la galeria, la mateixa imatge a l'agost del 2010 Foto: TONY LARA

Observi atentament el lector –si té temps i ganes– les dues fotografies d'aquí al costat. La de dalt és de dissabte; la de baix, l'agost del 2010, just després que l'aleshores cònsol d'Encamp, Miquel Alís, digués en veu ben alta i ben clara que l'edifici de Radio Andorra amenaçava ruïna imminent. Dos anys i dues intervencions després, l'històric edifici encampadà sembla haver recuperat les constants vitals i el pacient ha sortit de l'UCI. O hi acabarà de sortir a finals d'any, quan conclogui la segona fase de rehabilitació, que va començar a principis de setembre i que ha de servir per impermeabilitzar les cobertes del monument, catalogat pel ministeri com a bé immoble el 2004. La imatge inferior dóna una idea gràfica de l'estat d'abandonament que denunciava Alís: especialment alarmant era la situació de la terrassa, a la dreta, on havien proliferat la vegetació i les fissures, amb la claraboia en un pèssim estat i per on es filtraven l'aigua i la humitat a la planta inferior, precisament on es conserven les emissores històriques –la primera d'ona curta, del 1938, i la que s'hi va instal·lar el 1952.

Aquestes aparatoses patologies són les que es van resoldre amb la intervenció del 2011, que es va endur un pessic de 47.000 euros. I el resultat el tenen a la fotografia de dalt. Però si es fixa el lector de nou en la imatge inferior, repararà sense esforç en els bonys i aixecaments de la coberta principal de l'edifici. Reparar aquests forats és l'objectiu de la segona fase, pressupostada en 160.000 euros. Per això les teulades de l'edifici apareixen ara cobertes amb lones. I no s'alarmi el lector si hi troba a faltar les xemeneies: amb els anys havien perdut el barret i s'havien convertit en dos inquietants punts d'entrada. Quan acabi la intervenció seran reposades al seu lloc, amb el barret reglamentari i tot.

No sembla que correrà la mateixa (bona) la coberta de la torre –que emula amb major o menor fortuna, ja saben, el campanar de Santa Coloma– que lluu també obertures inquietants i que haurà d'esperar una tercera rehabilitació per passar per cal metge. Serà en aquesta última fase –que encara no té data prevista, ni pressupost assignat– quan s'obturaran també tots els altres forats de les finestres, que presenten nombrosos vidres trencats i que el 2010 es van tapar provisionalment amb lones per evitar (?) l'entrada d'aigua. El lífting de la façana no entra de moment dintre de les previsions del ministeri, que ha prioritzat la conservació de l'edifici i la definició d'un primer projecte museogràfic, perquè Radio Andorra està destinat a acollir el futur Museu de la Radio, si es compleix la voluntat manifestada pel cap de Govern, Toni Martí, en l'últim debat d'orientació política. Sense presses, però, perquè tot això no passarà abans del 2014. Però després de dos decennis als llimbs, ara no vindrà d'uns mesos.

Per a més informació consulti l'edició en paper.