• La pintora romanesa Paulia Mihai obre el curs amb 'Espais desconeguts'

Mihai, amb una tela de la sèrie Espais desconeguts Foto: TONY LARA

El diagnòstic està clar: amb el client nacional no n'hi ha prou per sobreviure. Que els ho diguin a Art Centre, Torrallardona, Art Vall i Ara Art, les últimes víctimes de la crisi. Cal atreure nous compradors. La galerista Carme Tinturé ho corrobora. També ella va rumiar la temporada passada posar una pica al mercat rus. Al final se'n va desdir i Art al Set serà l'encarregada de testar aquest nou target. La Riberaygua, mentrestant, ha optat per un petit gir conceptual per al curs que avui mateix comença: l'escultura serà el plat fort de la programació anual, amb sengles incursions no direm que revolucionàries, però sí absolutament inèdites al circuit comercial d'aquest racó de món. Si més no, en temps històrics: la instal·lació i la performance. Posem-hi noms: la pròxima inquilina de la galeria de la capital serà Judith Gaset, per una d'aquelles coses de la vida, mai fins ara hi ha protagonitzat cap individual; li seguirà el català Salvador Juanpere, que s'ha fet una reputació internacional amb l'escultura pública i que compareixerà a la capital amb una instal·lació escultòrica. I queda per concretar la performance. Però una vegada dit, Tinturé ja no se'n pot desdir.

Tot això serà en un futur més o menys pròxim. El present immediat és la pintora romanesa Paulina Mihai (Cleni, 1949), que estrena la temporada en què es recordarà el desè aniversari del traspàs de la fundadora. I no és casual el nom de Mihai, un dels fitxatges de Pili Riberaygua: la romanesa evocava ahir l'ocasió en què un incendi va devastar el seu taller berlinès, i Riberaygua es va plantar a la capital alemanya amb un camió, va carregar les esceasses pertinences que havien escapat del foc, i es va endur Mihai a Sainte Colombe perquè continués treballant. Amb aquests antecedents, no és estrany que la romanesa sigui tot un clàssic de la galeria. L'última visita data del 2009. Però si en aquella ocasió va comparèixer amb una sèrie de quadres de petit(íssim) format, ara ho fa amb sis teles, sis, de proporcions considerables reunides sota el lema Espais desconeguts. Val a dir que les diferències entre una i altra són més forals que conceptuals. La mida, vaja. Perquè Mihai perservera en la característica dèria pel paisatge, la composició i la línia. Un paisatge deconstruït, una composició volumètrica i una línia nítida. El resultat el tenen aquí al costat: directament emparentat amb l'art del tapís. Recordin Calder al Museu del Tabac. A la Riberaygua, fins al 16 de novembre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.