• Art al Set tanca la sala del Parc de la Mola, obre espais expositius als hotels Roc Blanc i Hermitage, i estrena galeria «privada» a Santa Coloma H Quinn, el desembre a Soldeu

El nou espai privat de la galeria Art al Set, a Santa Coloma, que sustitueix la sala escaldenca i que només obrirà amb cita prèvia Foto: TONY LARA

No sé què en pensarà el lector, però cada vegada que servidor es topa un batalló de turistes russos caminant més aviat d'esma pels carrers de la capital i Escaldes no pot evitar imaginar-los seguint amb ulls com plats la ruta andorrana de Boris Skossyreff, ben trufada de marxandatge al·lusiu, cadascun amb el seu Príncep Sobirà en miniatura –per exemple– i flipant amb la petja eslava que han trobat inesperadament en aquest racó de món. ¡Quina mina!, penso. Naturalment, tot això és ciència ficció, i sembla que a cap crani privilegiat se li ha ocorregut explotar el filó Skossyreff. A quasi cap, vaja, perquè les galeristes Pilar Cortadellas i Laia Maestre sí que han posat l'ull en aquest mercat emergent. Tant, que el gir copernicà que des d'aquesta mateixa temporada imprimiran a la galeria Art al Set té el turista rus com a principal objectiu comercial. Un client potencial amb elevat poder adquisitiu que –ho saben– difícilment s'arribarà fins a la galeria. Així que si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya sí que anirà a Mahoma. ¿Com? Portant-los la galeria a casa. És a dir, a l'hotel.

Així que Art al Set tanca aquest curs i després de vuit anys la parada del Parc de la Mola escaldenc i obre dues franquícies en sengles establiments hotelers: el també escaldenc Roc Blanc i l'Hermitage de Soldeu. El primer, per cobrir el turisme tradicional –català, espanyol i francès; el segon, per posar una pica en el molt prometedor mercat rus. Prometedor i també incert, perquè se sap la tirada del client eslau pels productes de joieria, perfumeria i roba de marca, diu Cortadellas, però se'n desconeixen els gustos artístics. Per això, la primera exposició especialment concebuda per a aquesta nova clientela tindrà Lorenzo Quinn com a ganxo mediàtic: l'escultor nord-americà, un clàssic d'Art al Set, plantarà el desembre a Soldeu una col·lecció de peces monumentals –recordarà el lector La mà de Déu, que fa unes temporades va senyorejar el Parc de la Mola. La mena d'obra que –auguren les galeristes– millor es pot avenir al paladar rus.

Galeria privada

Això ja es veurà, és clar. Però no se'ls pot negar a les rectores de la galeria que hi han posat voluntat i imaginació a l'hora d'afrontar les vaques magres —cada vegada costa més que el client vingui a la galeria, i cada vegada compra menys, admet Cortadellas– i de reinventar el negoci. I si Quinn obrirà per Nadal i a l'Hermitage la nova aventura d'Art al Set, al Roc Blanc la cosa és imminent: el mes que ve s'hi succeiran els pintors Josep Baqués i Maruchi Ripoll, dos noms que també els resultaran familiars als habituals de la galeria. Tant a Soldeu com a Escaldes les obres hi estaran permanentment exposades i les galeristes hi atendran en horari de tarda. Hi haurà un tercer espai expositiu a Illa Carlemany, aquest centrat en l'escultura i amb l'obra repartida en vitrines de vidre. Un altre concepte.

¿I la clientela nacional? Diu Maestre que els últims anys s'han accentuat les vendes a domicili i per Internet, i que cada vegada té menys sentit mantenir oberta una galeria en el sentit tradicional: es dona la paradoxa, assegura, que qui visita l'exposició rarament compra, i que qui compra rarament es desplaça fins a la galeria. Així que han optat per una solució salomònica: tancar el local d'Escaldes però obrir el magatzem de Santa Coloma on conserven els fons propis, habilitat ara com a galeria privada –és a dir, a hores concertades. Una fórmula imaginativa de tirar endavant, i a la qual van arribar després de descartar –per econòmicament inviable– la preferida, que era obrir una sala a l'eix comercial d'Escaldes. La culpa, ja se sap, dels lloguers: inassumibles, diuen. En fi, que en el depauperat panorama artístic nacional, i davant d'aquesta nova aventura artístico-comercial, només cap fer com el general Màxim abans de la batalla: «Força i honor».

Per a més informació consulti l'edició en paper.