• El Col·legi dels Pirineus, a la final del concurs Ciència en Acció amb un tetraedre gegant fet amb càpsules de Nespresso

A dalt, els alumnes que van muntar el tetraedre, dijous passat al pavelló del Col·legi dels Pirineus:està format per 19.683 càpsules de caf`pe Nespresso (buides, per cert), i fa 6,5 metres d'alt i 7,5 de costat. A la galeria, els estudiants d'ESO i Batxillerat que des d'avui i fins diumenge participen a Madrid al concurs Ciència en Acció. Al darrere, quatre dels professors del Team Pirineus (Moreno és el primer per l'esquerra, amb camisa clara) Foto: col·legi internacional del pirineu

Alguna cosa els deuen donar, a les valls del Nord, perquè de tant en tant els agafa la fal·lera per la física recreativa i monumental. Fa uns anys –ho recordarà potser el lector– Emedeú va aixecar a la plaça Ordino Sofiacis, aquell clauer gegant que s'aguantava com qui diu de miracle i que avui reposa a l'entrada de l'Anyòs Park. I ara són els alumnes del Col·legi Internacional del Pirineu els que s'han empescat la cosa aquesta d'aquí al costat: un tetraedre mida XXL que fa 6,5 metres d'alt per 7,5 de costat, i que han fabricat amb –atenció– 19.683 càpsules de cafè Nespresso. Ni una més ni una menys. I buides, ja que s'ho demanen. Aquest d'aquí el van muntar la setmana passada al pavelló de l'escola, i avui mateix al tornaran a aixecar a la seu madrilenya de CosmoCaixa, a Alcobendas, fins on s'han desplaçat una vintena d'alumnes d'ESO i de Batxillerat –i set professors– per participar a la fase final del concurs Ciència en Acció. Ho tenen pelut, perquè competeixen amb un centenar de projectes més procedents d'escoles d'Espanya, Portugal, Itàlia i l'Amèrica Llatina. Però el tetraedre del Pirineu té –no ho negaran– uns quants asos al seu favor: el primer de tots, l'espectacularitat, aquest concepte tant del gust dels nostre comissari venecià. Ho és tant, de monumental, que el Col·legi dels Pirineus aspira a entrar amb aquesta bèstia al Llibre Guinnes com l'estructura fractal més gran mai fabricada amb materials de reciclatge.

Ja es veurà, això. Però el cert és que es tractava d'això, precisament: que els alumnes prenguessin consciència de la importància del reciclatge. I el departament de Ciències de l'escola, amb el professor Carlos Moreno al capdavant, va idear aquest singular projecte, que ha involucrat durant tres mesos –diu– més de 200 escolars, des de 1r de Primària fins a 2n de Batxillerat. A la dèria del reciclatge s'hi ha d'afegir el toc matemàtic, que converteix el tetraedre en un producte de precisió. De precisió fractal, per ser exactes. ¡¿Fractal?! Doncs sí. Per la geometria així dita, sorgida als anys 50 i que no té res a veure amb l'euclidiana –la de tota la vida, ja saben: punts, rectes, plans, segments i tota la pesca– sinó que es basa en la repetició ad infinitum d'un mateix patró matemàtic. En aquest cas, el triangle de Sierpinsky. Així se li diu en aquesta combinació de triangles en grups de tres: els primers tres en fan un altre que en té nou; tres més d'aquests en fan un que en té 27, i així successivament.

Potser és més fàcil d'entendre-ho mirant aquí al costat. El cas és que –insisteix Moreno– la realitat és fractal, no euclidiana: per exemple, les peculiars estructures repetitives que dibuixen les superfícies d'una carxofa o d'una pinya. I a més de fractal, és bella. Aquest és un altre dels objectius de l'exercici: demostrar que les matemàtiques, la geometria, pot ser atractiva, seductora com una obra d'art. ¿Ho és? Vostès mateixos. El que està clar és que els estudiants s'ho han passat bé. I això que no ha sigut fàcil. Especialment, aixecar el tetraedre: tres hores de feina. Recollir és més ràpid, però no gaire més: una hora i mitja. No val allò de treure una càpsula i que baixin totes, perquè molt probablement la figura s'instal·li per Nadal al peu del telecabina de la Massana. I encara més: la intenció és afegir-hi el curs que ve un pis nou. Una bestiesa, perquè s'enfilaria fins als 8 metres i contindria prop de 50.000 càpsules. Per cert: són Nespresso pels colors. Però podria construir-se també amb Dolce Gusto. Per exemple.

Val a dir que el Col·legi dels Pirineus compareix avui a Alcobendes amb un segon projecte: un hivernacle construït amb ampolles de plàstic –de litre i mig: ¡més de 3.000!– que fa sis metres de costat, quatre d'ample i 2,20 d'alt. Un material sobre el paper ideal perquè el plàstic absorveix la calor i l'aire de les ampolles la reté a l'interior. ¿Funciona? Ho veurem aquest mateix curs, amb els productes de l'hort de l'escola: tomàquets, albergínies, cogombres, carbassons... Tot molt high-tech, ja ho veuen. De reciclatge, però high-tech. I encara podria ser pitjor. és a dir, millor: l'any passat van concórrer en aquest mateix concurs amb una piscina per sobre de la qual es podia caminar. Com Jesús al mar de Galilea. El secret, diu el professor, misteriós, és un fluïd «no newtonià». En cristià: farina de blat. Qui subscriu, de gran, vol anar a classe amb Moreno.

Per a més informació consulti l'edició en paper.