• La Ramon Llull redueix a 25.000 ? el pressupost anual i limita l'activitat als premis honorífics i de traducció

El conseller Mascarell, el director de la Ramon Llull, Vicenç Villatoro, i el ministre Esteve, el juny a Ordino, en l'última reunió del patronat de la Fundació Foto: TONY LARA

Vet aquí la història d'un fracàs: el de la Fundació Ramon Llull, aquell artefacte creat el 2008 per la Generalitat de Catalunya i els Governs de les Illes Balears i d'Andorra, i concebut com un flamant instrument per a la promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes. Tot un catàleg de bones intencions que en els temps de les vaques grasses els tres executius greixaven amb 100.000 euros anuals, i que quatre cursos després ha vist retallat a la quarta part el pressupost anual: 25.000 euros, 8.275 dels quals aportats el Govern d'Andorra. I en paral·lel, la seva ja d'entrada escassa activitat real. Vegem-ho.

Val a dir que ni en els millors moments de la seva curta història els patrons tenien gaire clara la finalitat de la Fundació. La «promoció exterior de la llengua i cultura catalanes» es va concretar a l'hora de la veritat a una efímera participació a Expolangues, la gran fira de la diversitat lingüística que cada hivern se celebra a París, i en la dotació del premi Ramon Llull, el Planeta de les lletres catalanes, dotat amb 90.000 euros i que des del setembre del 2010 –i fins al gener passat, quan la Fundació va partir peres amb el gegant editorial català– es repartien els tres patrons en el marc (o amb l'excusa) de la Fundació. Aquest n'era fins al juny tot el bagatge de quasi un lustre de vida –a banda, és clar, del fracassat intent de posar un peu a Iberescena, aquella abstrusa plataforma per a la difusió de les arts escèniques a Espanya i l'Amèrica Llatina que durant un temps va tenir entretinguts els gestors de la Ramon Llull.

La cosa va canviar una mica –però només una mica– al juny, en l'última reunió dels patrons a la seu de la Fundació, a la casa d'Areny-Plandolit. Liquidada la hipoteca del premi de les lletres catalanes, i per dotar-la d'algun contingut, els patrons es van treure de la màniga el premi de traducció literària d'una obra en català a qualsevol altra llengua –dotat amb 4.000 euros i al qual opten en aquesta primera edició 22 candidats– així com, segur que ho recorden, el Premi internacional Ramon Llull, convocat conjuntament amb la Fundació Congrés de la Cultura Catalana i dotat amb 8.000 euros, i el Ramon Llull al suport a la projecció exterior de la cultura catalana, purament honorífic. Tots tres guardons s'entregaran en una cerimònia que tindrà lloc a Adorra a finals de novembre.

La dotació i convocatòria d'aquestes tres premis constitueixen, en fi, tota l'activitat de la Fundació Ramon Llull per a aquest any. Insisteixen des del Ministeri de Cultura que la Fundació «té l'objectiu de fixar des del patronat línies i criteris generals d'actuació», i que «no es tracta en conseqüència d'un instrument configurat per a l'organització i execució directa d'esdeveniments». El cas és, però, que després de quasi un lustre d'existència no es té notícia d'aquestes «línies i criteris generals d'actuació», com no sigui la proliferació de premis destinats a distingir la catalanofília universal, i que la Ramon Llull s'ha anat aprimant fins arribar a l'aspecte més aviat escarransit que gasta avui. Al seu favor s'ha de dir que la broma ens surt per només 8.275 euros anuals: poc a veure amb els 33.000 dels primers anys. Però la sensació és que es tracta d'un artefacte que ja va néixer fossilitzat, que ni els mateixos patrons han sabut mai ben bé per què servia, al qual se li va haver de buscar a corre cuita alguna finalitat concreta per justificar-ne l'existència –els guardons– i el que és pitjor, que ningú no el trobaria a faltar si un dia deixés d'existir.

Tot plegat suggereix altres preguntes: ¿cal que el Govern d'Andorra doti un premi de traducció literària, existint com existeix una línia de subvencions destinada a projectes editorials que puja a quasi 45.000 euros? Encara més: ¿cal que el ministeri doti premis literaris (i periodístics) que com s'ha demostrat només interessen els que els guanyen?

Per a més informació consulti l'edició en paper.