• Dos centenars de transeünts participen als tallers que l'Escola d'art va plantar ahir a la capital

Una alumna del taller de dibuix de Sílvia Guillem, un dels set que l'Escola d'art va obrir ahir a la Rotonda Foto: ÀLEX LARA

L'escena s'ha repetit centenars, milers de vegades des que fa dos anys el Govern va instal·lar Noblesse du temps a la Rotonda: un grup de transeünts que es retraten davant de la monumental escultura de Dalí. Només que aquesta vegada la foto la feien els professors de fotografia de l'Escola d'art de la capital –Montserrat Altimir i Pep Aguareles–, l'embolicaven amb un marc i després l'enviaven per correu electrònic als improvisats models. L'invent tenia ganxo: a mitja tarda, i després de dues hores de caçar vianants, ja hi havien picat cap a un centenar. I això que –ho admetia Aguareles– «costa que la gent s'animi a posar». Amb aquest reclam, però, no és estrany que el de fotografia fos el més concorregut dels tallers que l'Escola va plantar ahir a la Rotonda en una jornada de portes obertes inèdita al país i que es va saldar amb notable èxit: el director, Joan Lluís Ayala, es resistia a posar-hi xifres però assumia que més de dues-centes persones havien participat activament als tallers de Fotografia, Pintura, Gravat, Ceràmica, Restauració, Dibuix, Plàsticva i Història de l'art.

No ens confonguem: no es tracta –diu la professora Helena Guàrdia–d'ensenyar els rudiments tècnis en una tarda, sinó d'acostar l'escola al ciutadà, «cridar l'atenció de qui no ens coneix, que vegi que fem coses divertides i creatives, que tothom ho pot fer, i animar-los que es passin per la Llacuna i, qui sap, matricular-se per al curs que tot just comença». I de dinamitzar el centre comercial d'Andorra la Vella –hi afegeix Ayala– que bullia ahir a la tarda d'animació gràcies al torn de ceràmica, els cavallets de dibuix, les gúbies de gravar i l'improvisat estudi de fotografia. Entre això i el mercat de la Paperassa que els nostres últims llibreters de vell hi munten cada dissabte, la Rotonda semblava ahir l'eix comercial d'una ciutat civilitzada, i no l'erm habitual.

Però aquest és una altra història. Sílvia Guillem dirigia el taller de pintura. Amb el model aquest tan pinxo que tenen aquí al costat: no va moure ni un pèl en tota la sessió. Tampoc ella pretenia convertir ningú en artista en una tarda. I menys en una disciplina tan poc agraïda com el dibuix, especialment orca perquè –diu– «quan et decideixes i t'hi poses, difícilment et surt el que veus i, és clar, et desanimes». El secret consisteix no només a perseverar sinó també i sobretot a incorporar unes nocions tècniques: La base del dibuix és la composició, saber col·locar amb cara i ulls línies, formes i volums. Aconseguir que encaixin. I si domines això, tens la feina mig feta i et servirà el mateix per a la figura humana que per al bodegó o el paisatge». Més fàcil de dir que de fer, això està clar. Com també ho està que no n'hi ha prou amb una tarda, per aprendre composició. Tampoc per dominar el gravat. Però en canvi és ben fàcil tastar-lo. Molt més que el dibuix, de fet. N'hi ha prou amb una patata, una gúbia i una tinta. Això era el que proposava ahir la professora Neus Mola davant d'un públic essencialment infantil. La cosa és senzilla: es talla el tubercle per la meitat, amb la gúbia s'hi fan incisions per donar-li a la superfície la forma preferida –ahir triomfaven els arbres, els sols i ai, els cors–, s'entinta i s'estampa sobre una tela. Gravat al canto. La patata, per cert, crua. Res de cuita. Si els ha molat, ja ho saben: a l'Escola d'art.

Per a més informació consulti l'edició en paper.