• La companyia de dansa insisteix en el registre còmic a ?¿P de què?', dijous al Centre de Congressos

Les ballarines de Líquid Dansa acabaven ahir de muntar l'escenografia de ¿P de què? al Centre de Congressos de la capital Foto: TONY LARA

L'any passat van tastar per primera vegada el gènere amb Això té cony/a, personalíssima adaptació dels celebèrrims Monòlegs de la vagina. Segur que ho recorden. I l'experiència devia ser tan gratificant que aquest curs reincideixen en la comèdia amb ¿P de què?, nou muntatge de dansa-teatre que parteix d'una interessantíssima i ambiciosa premissa argumental –una mena de convenció de princeses de segona fila que veurà subvertit l'ordre establert amb l'arribada d'una nova i heterodoxa col·lega– per posar en solfa la inèrcia de les estructures de poder, que no és mala idea amb la que està caient i governs, institucions i corporacions de tot pelatge donant l'esquena (i ensenyant el cul) al ciutadà que paga i (fins ara) calla.

La cita és doble, l'11 i el 12 d'octubre, i amb el repte major d'omplir les 900 localitats del Centre de Congressos de la capital. Per aconseguir-ho, Líquid Dansa repeteix amb el director català Sergi Vallès –el mateix d'Això té cony/a– però incorpora algunes cares noves a la companyia. Dos dels fitxatges es veuran dalt de l'escenari: Aurélie Volage i Daniel Martín substitueixen la baixa per maternitat de Judith Villaró i acompanyaran les quatre líquides de sempre: Maite Castro, Anna Frases, Verònica Pérez i Mònica Vega. No es tracta només d'un canvi de cromos: Volage procedeix del món del ballet clàssic, i Martín, del ball esportiu i de competició. Dues disciplines fins ara inèdites en els muntatges de Líquid Dansa i que han aportat –diu Vallès– una considerable dosi d'aire fresc a una manera de fer que fins ara s'havia concentrat en els terrenys molt més coneguts –per a Vega, Frases i companyia– de la dansa contemporània.

Un gall al galliner / Hi ha més cares noves: la d'Emma Riba, estudiant de contemporània a Barcelona i a qui van encarregar la creació de les coreografies, tancant així un cercle virtuós ja que –recordava ahir Vega– la nova coreògrafa va ser anys enrere alumna de l'escola de Líquid Dansa. Com en el cas dels nous ballarins, també aquest és molt més que un simple canvi de nom. Assegura Vallès que l'aportació de Riba ha comportat un «salt qualitatiu» en les coreografies de ¿P de què?, que en moltes ocasions arriben a fer innecessari el text. Cosa que sembla bastant oportuna en unes intèrprets que sempre han sigut més ballarines que rapsodes. I sigui dit sense ànim d'ofendre.

Pel que fa a l'argument, el vuitè muntatge de Líquid Dansa –queda lluny l'inaugural Viure.com?, amb què el 2000 van llançar-se a l'aventura escènica– va de princeses més o menys destronades, ja s'ha dit. Vaja, que no van passar el càsting de Disney i s'han de conformar amb les engrunes. N'hi ha sis, que responen a noms tan improbables com ara Anna d'Obel·la, Luz Apagada, Maica Gades, Lia Beaucoup, Adelaida Aidalai i Josefa Estigosa. Elles, tan panxes, aprofiten que Líquid Dansa passava per allí per reunir-se com a cada any al balneari, sense imaginar-se que aquesta vegada se'ls ha colat una mosca (ejem) collonera, una princesa amb idees pròpies sobre com s'han de fer les coses i qui ha de manar i que, naturalment, esvalotarà el galliner amb sorpresa final inclosa. És clar que amb la presència a l'elenc de Dani Martín, no cal ser gaire sagaç per intuir cap on anirà la cosa. Però no ens avancem.

Es tractava, en fi, de canviar de terç i sobretot de no repetir-se tot i reincidir en la comèdia (i en Vallès). «Que no és más de lo mismo, vaja», deia ahir el director, especialment suspicaç amb aquells a qui –disparava, misteriós– «no sembla que agradi que els creadors d'aquest país siguin capaços d'aixecar cada any un espectacle nou». Així que tot el de terrenal que hi havia als Monòlegs, adverteix, s'ha convertit a ¿P de què? en glamur i sofisticació de paper cuixé. La música, per cert, d'Oriol Vilella, un clàssic. ¿Ho hauran aconseguit? La solució, dijous al Comunal. I l'entrada, 12 euros.

Per a més informació consulti l'edició en paper.