• El Govern no restaurarà el poema corpori de l'artista català a la placeta de l'STA

Incomunicació, de Brossa, amb els totxos rebentats; i Cub, de Nerea Aixàs, amb els grafiti que l'il·lustren Foto: ÀLEX LARA / TONY LARA

Ara fa un any i en aquest mateix racó de diari denunciàvem a instàncies de l'escultor Jordi Casamajor la incúria institucional que havia deixat Incomunicació –el poema corpori de Joan Brossa adquirit pel Govern el 1994– en el lamentable estat que veuen aquí al costat: el mur de totxo que parteix literalment la taula presenta nombrosos maons escantonats o directament trencats; per davant, per darrera i fins i tot pels laterals. I deixarem estar de moment el bosc de pals –banderes, senyals, faroles i arbres– que li han plantat inopinadament com a veïns de jardí, no fos cas que lluís massa. Això sí: la taula se n'ha salvat, potser perquè és de bronze. De moment. El ministeri de Cultura va mostrar aleshores certa sensibilitat i va assegurar que tenia Incomunicació en llista d'espera perquè el visités el restaurador, que hi havia fins i tot un pressupost estimat –entre 500 i 3.000 euros– i que només calia trobar l'especialista capaç d'atrevir-se amb la peça, que requeria o bé una intervenció menor –substituir els totxos trencats per maons nous– o be cirurgia major, descalçant tota l'escultura, fonaments inclosos, per reconstruir el mur de nou en nou. Doncs bé: aquestes bones paraules se les ha endut el vent i jeuen un any després al calaix de les bones intencions. El ministeri de Cultura va confirmar ahir que no té intenció de restaurar l'única peça de Brossa que il·lustra la via pública al país. Els tècnics del departament van visitar el pacient i van concloure que les cicatrius que llu Incomunicació són la conseqüència lògica dels quinze anys que l'obra porta instal·lada a la placeta, que ja formen part de la biografia de l'escultura i que no cal intervenir... sempre que la cosa no vagi a pitjor. Clar i català: la peça no es tocarà.

És un criteri. Diferent al que els mateixos tècnics del ministeri defensaven ara fa un any; diferent també al que van aplicar amb Noblesse du temps, el rellotge tou de Dalí plantat a la Rotonda de la capital, que el març passat va aparèixer il·lustrat amb els grafitis de torn i que el mateix dia va ser puntualment netejada, i diferent finalment al que afecta el Cub de ferro de Nerea Aixàs a la rotonda de l'estació d'autobusos d'Andorra la Vella, que llu també des del març unes pintadetes francament molestes. En aquest cas sí que té el ministeri intenció d'actuar. No massa ràpid, però, perquè l'experiència –diuen fonts del departament– demostra que quan es neteja una escultura, habitualment torna a ser objecte d'atencions per part dels vàndals locals. No els falta raó als tècnics, en aquest punt: només cal veure la sort del mossèn Cinto del Prat de la Mola escaldenc, restaurat el maig i volat de nou del juny. Però també en aquest punt pequen de certa incoherència: Noblesse du temps sí que va merèixer una intervenció immediata. Tant, que les pintades no van durar ni un dia. Però està clar que el que val per a Dalí, no val per a Aixàs i encara menys per a Brossa. Tot plegat no deixa de tenir un cert sentit poètic, si tenim en compte que la peça en qüestió es titula Incomunicació o, segons la font, Ocàs. Així que potser toca deixar que s'esllangueixi tota sola.

Per a més informació consulti l'edició en paper.