El professor Ward, amb el seu fill oriental en braços, ahir al passeig del Valira Foto: MÀXIMUS

SINÒLEG.

Diuen que qualsevol cosa que pugui ser inventada, ja l'havia inventat abans un xinès. És molt possible. Així que no s'hi esforcin. Però, això, ¿val per al pensament polític, per a la filosofia, per a la literatura, per a la religió? Ni idea, perquè Orient i Occident han viscut durant segles, per no dir mil·lennis, intel·lectualment d'esquenes. I encara més, l'Occident català, on les traduccions directes del xinès són una autèntica, heroica raresa. Per omplir aquest buit clamorós, el sinòleg Alan Ward (Andorra la Vella, 1971), màster en Estudis orientals per la UdA i professor de l'Escola Andorrana de Batxillerat, acaba de publicar Introducció al pensament de l'Àsia oriental, un breviari on passa llista als autors i textos canònics, des de Confuci fins a la... ¿secta? Falun Gong, passant per Laozi i el taoisme, el budisme zen, el nestorianisme i el maoisme. I tot, atenció, sense intermediaris, a partir dels textos originals i amb acotacions de l'autor sobre cultura i llengua xineses. Ja ho dèiem, una autèntica raresa, disponible a través d'Amazon.

–Si els únics grans pensadors xinesos que em sonen con Confuci i Sunzi, l'autor de L'art de la guerra... ¿M'estic retratant com un indocumentat?

–No, ets un reflex de l'home occidental de la teva generació. Perquè els joves ja son figues d'un altre paner.

–¿Ah, sí?

–Sí. Potser no en són conscients, però coneixen el pensament oriental a través del manga i de l'anime.

–¿Per exemple?

–Tots dos recorren sistemàticament a personatges mitològics inspirats en llegendes budistes d'origen xinès. Fixem-nos en Bola de drac. El mestre Roshi està directament emparentat amb els immortals del taoisme, i basat en un monjo xinès que va anar a l'Índia al darrere dels originals de certs textos budistes perduts. ¡Que quedi clar, però, que el monjo de veritat no era un vell verd!

–I Mao, ¿entra dintre de la categoria de “pensador”?

–Crec que sí. És un personatge fruit del moment històric que li va tocar viure: l'extinció de la dinastia Qing i la penetració de la filosofia i del pensament polític occidental, a principis del segle XX. El Partit Comunista va sortir d'aquest caldo de cultiu, i Mao va ser un dels seus inspiradors intel·lectuals.

–Aquesta ignorància, ¿és mútua?

–Absolutament. Ells poden conèixer la part més superficial del món occidental, el que veuen per la televisió. Però el pensament polític, la filosofia occidental és en general tan desconeguda per a ells com els seus clàssics per a nosaltres.

–Citi'm els autors i textos canònics de la filosofia oriental: l'equivalent a Aristòtil, Montesquieu, Descartes...

–Buda, tot i que no és xinès, va tenir una influència enorme en els seus pensadors: els contes de Jataka, una mena de paràboles molt amenes que podem trobar traduïdes a diversos idiomes occidentals.

–¿Què ens separa, filosòficament parlant?

–Nosaltres partim del pensament clàssic grecollatí; la seva tradició no té res a veure amb això. En el fons, no hi ha tantes diferències, però en les capes superficials sí que se'n detecten diferències bastant sorprenents.

–Me n'haurà de posar exemples.

–Si un occidental fa diners, molts diners, potser es comprarà un cotxe de gamma una mica més alta, però poca cosa més. Un xinès no tindrà cap inconvenient a mostrar en públic la seva riquesa. No per fer-ne ostentació, sinó per fer-ne partícips la família i l'entorn.

–¿Què en podem aprendre, del pensament oriental?

–Una virtut que els catalans han fet seva: el pragmatisme. El xinès és pràctic per naturalesa. Va sempre al gra, al que funciona, i prescindeix de les solucions abstractes.

–Ara el posaré a prova: ¿quants ideogrames coneix?

–Pensa que, en total, a l'alfabet xinès hi pot haver 49.000 caràcters. Per llegir el diari n'hi ha prou amb 2.000 o 3.000. I jo dec anar pel miler. El diari l'he de llegir amb el diccionari al costat.

–El seu xinès és el cantonès de Hong Kong. ¿Per influència de Kung Fu, potser?

–El primer xinès que vaig aprendre va ser el mandarí, que és el que parlen la majoria dels xinesos instal·lats a Catalunya i a Andorra. El de Xangai, per entendre'ns. Però per pur gust personal i per herència familiar –el meu pare va viure uns anys a Hong Kong– sempre m'he sentit més còmode amb el cantonès. Afostunadament, tots dos s'escriuen amb els mateixos caràcters.

–¿Amb qui practica, en aquest racó de món?

–Això és un problema, perquè els ciutadans xinesos que resideixin a Andorra es poden comptar amb els dits de les mans, i encara ens en sobraria algun.

–Quan es posa malalt, ¿recorre a la medicina tradicional xinesa... o a l'occidental?

–Intento no haver d'anar al metge.

–Si diem que el sincretisme és un tret bàsic de la forma de ser i pensar xinesa...

–...l'encertes de ple: el xinès incorpora les influències foranes però adaptades a la idiosincràsia local. Per exemple, els nestorians, quan van arribar a la Xina cap al segle VII, van ser tractats com si fossin una branca del budisme, i en lloc d'esglésies van aixecar temples a l'estil budista. Evidentment, als monjos que eren de veritat budistes aqueta confusió no els va fer gaire gràcia.

–Tregui'm de dubtes: ¿què caram és el sistema d'escriptura pinyin?

–A principis de segle XX, per facilitar l'alfabetització dels xinesos, es va pensar que seria més fàcil ensenyar-los a llegir utilitzant l'alfabet llatí que no amb els milers de caràcters de l'escriptura xinesa. Així que el pinyin consisteix en la transliteració del mandarí amb l'alfabet llatí. Breument: és el xinès escrit a la llatina.

–Si la Xina és el nostre Orient Llunyà, ¿qui és l'Orient Llunyà dels xinesos?

–A dreta llei hauria de ser el Japó, que en xinès significa el lloc on neix el sol. Però a la pràctica és Califòrnia.

–¿Una bona introducció cinematogràfica a la sinologia?

–L'últim emperador, de Bertolucci. Gran pel·lícula. I Sorgo Roig, de Zang Yimou. Una estupenda visió del món rural xinès.

–¿I les de Kung Fu?

–També, tot i que són més aviat còmiques. Ara bé, quan entres en aquest humor tan peculiar que gasten els cantonesos de Hong Kong, t'ho passes molt bé.

–¿El millor de Xina?

–Els xinesos, interessantíssims culturalment. I són també el pitjor: la superpoblació. Pensa que en un quilòmetre quadrat d'una gran ciutat xinesa hi pot estar concentrada tota la població d'Andorra. Convinguem que pot ser una mica estressant. Però com dirien ells, Hei Mong Lei Hei.

–¡¿Perdoni?!

–Espero que t'agradi. El clàssic desig de bona voluntat, a la xinesa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.