• Els antics cantaires de la coral s'uneixen al grup vocal i ofereixen un repertori molt amè i popular

La Coral Rocafort a l'auditori Claror de Sant Julià de Lòria, ahir. Foto: TONY LARA

Daniel Areny, director de la Coral Rocafort, no les tenia totes abans de començar el concert per celebrar l'aniversari i és que 50 anys d'existència són molts i la responsabilitat perquè tot quedi perfecte, molt gran. «L'últim assaig no va anar gaire bé» va dir ahir Areny, hores abans d'enfrontar-se al públic que va omplir de gom a gom l'auditori Claror de Sant Julià de Lòria. Però en realitat, tot va anar al compàs, i com havia promès gairebé una seixantena d'antics cantaires es van unir al final de la vetllada a la quarantena de veus actuals per tancar un recital memorable. Les veus es van unir i es van alçar per cantar a capel·la el bolero d'Agustín Lara, Solamente una vez, la ranxera popular mexicana amb harmonització d'Alain Langrée, La Valentina, i l'adaptació de Galí i Argimon de la cancó popular hawaina, Dolç el núvol. Areny els va triar el repertori i també va definir la feina feta i la trajectòria de la Coral Rocafort, com un exponent del treball en equip, «un esperit que no ens abandona i que arriba a la seva màxima expressió ara, després de 50 anys, en poder-nos reunir tots, els que hi eren i els que hi som». El centenar de veus que ahir es van unir a l'escenari del Claror per compartir música i veu, passat i futur, van experimentar «un sentiment únic, una sensació que no podrem repetir» va explicar Areny. I és que, com també recorda, la Coral Rocafort és tota una institució a Sant Julià de Lòria. «Per ella han passat 12 presidents, tots cantaires igual que els altres membres; sempre ens hem repartit la feina i la responsabilitat, és això el què fa que l'equip sigui sòlid i superi el pas dels anys i de les dècades». I perquè la vetllada quedés en el record de tots, en acabar el concert, els cantaires van ser obsequiats amb un petit trofeu, una fotografia de grup, hàbilment emmarcada pel traç de l'artista Sergi Mas, que va voler incloure una branca de llorer, símbol de la parròquia, en la composició gràfica.

Tant el públic com els protagonistes van acabar la vetllada, distesos, conversant i assaborint un petit refrigeri al vestíbul del Centre de Congressos Lauredià.

Per a més informació consulti l'edició en paper.