L'escriptor xilè afincat a Escaldes fulleja un exemplar de la novel·la, ahir a l'hotel Plaza de la capital Foto: ÀLEX LARA

Novel·lista, publica ‘La verdadera historia de Robinson Crusoe’

Vet aquí l’au més rara –o com a mínim, exòtica– de la molt prolífica rentrée literària del curs: La verdadera historia de Robinson Crusoe (Umbriel), una mena d’spin-off –com diuen els autors– de la celebèrrima novel·la de Daniel Defoe que firmen a quatre mans l’escaldenc Fernando Bontempi, empresari i cònsol honorari de Xile a Andorra (Viña del mar, 1952), i l’andalús Javier Atero. A principis de mes es va presentar a la casa Amèrica de Madrid; dimarts passat, a la Casa del Llibre de Barcelona, i el 31 d’octubre, a la fira del llibre de Santiago de Xile. Al Principat es farà esperar encara uns dies: fins a finals de novembre, diu Bontempi. Però ja poden trobar el llibre a La Puça. Una excusa ideal per reviure les portentoses aventures de Robinson, Divendres i companyia. Per cert, La verdadera historia... és la primera entrega del que serà una trilogia. Així que aquest viatge acaba de començar.

–Perdoni, però, ¿com sabem que la seva és l’autèntica, la de debó?
–Sempre dic que la nostra serà la verdadera... fins que arribi la pròxima. Que arribarà, perquè Robinson Crusoe és probablement la novel·la que he generat més seqüeles.

–Comencem pel gènere: ¿novel·la històrica, d’aventures, d’iniciació?
–D’aventures i en cap cas històrica. Tot i que explica històries, això sí.

–L’argument: ¿és possible resumir-lo en una resposta?
–Hem reconstruït la història de tres estirps: la primera, la don Benito, el xaman, que viu a l’illa xilena de Robinson Crusoe; una nissaga que arrenca a l’imperi inca.

–¿La segona?
–La de Robin Selkirk, descendent d’Alexander, el mariner escocès que va inspirar Defoe i a qui Robin, que és per descomptat el protagonista de la novel·la, es refereix com el rebesavi.

–¿On el va a pescar, aquest rebesnét de Selkirk/Robinson?
–Fa d’instructor d’ala delta i parapent a la platja de Bolònia, a Cadis. Però és escocès, no espanyol.

–¿Independentista, per casualitat?
–Independent, ho és molt. I orfe, que va ser criat en un orfenat instituït pel primer Selkirk a Oban, a la costa oest d’Escòcia. De fet, Robin ignora que Selkirk és el seu rebesavi. Fins que li arriba una carta que li diu de tornar a Oban i que desencadenarà l’acció.

–I hi ha una tercera estirp en lliça.
–La dels Corsair, per un Corsair que va ser company de correries de Selkirk i a qui abandona a l’illa. Encarna el costat fosc de tota bona història, i el Corsair contemporani dirigeix una empresa de caçadors de tresors marítims amb base a Florida.

–Vaja, vaja: com la cèlebre Odissey.
–Exactament. Però que consti que a la novel·la no es diu així. El seu somni és recuperar el mític Tresor dels Inques, que el primer Corsair estava convençut que Selkirk havia trobat a l’illa, i un secret que s’han passat de generació en generació.

–En resum: que hi ha un tresor i que els bons lluitaran per trobar-lo abans que els dolents.
–Un tresor, sí, però no només material –que també– sinó sobretot un dipòsit dels coneixements ancestrals del poble inca conservat pels aymara.

–¿Li sona per casualitat L’informe Phaeton, de Salvadó?
–Conec la novel·la, però no l’he llegit.

–Llàstima. I ens falta el toc romàntic, sospito.
–És clar. Robin descobrirà l’amor amb Aymara Yupanqui, de la mateixa filiació que el xaman Don Benito.

–¿En quins escenaris es mouen els protagonistes?
–La platja de Bolònia, a Cadis; Cuzco, al Perú; i també a Escòcia, París, Valparaíso i l’illa de Robinson Crusoe.

–Tot plegat, ¿per què? ¿D’on surt, La verdadera història de Robinson Crusoe?
–De la voluntat d’unir en una mateixa història la cultura xilena i l’europea, cosa més rara del que sembla. En certa ocasió, sopant amb un amic anglès a Xile, ens vam plantejar precisament aquest repte. I aquella mateixa nit se’m va ocórrer partir de la història de Robinson, coneguda per tots, però modernitzada.

–¿Tunejada?
–Modernitzada en el sentit que el Robinson original es planta a l’illa i hi imposa els seus hàbits i costums sense contemplacions. El Robin d’avui hi anirà a aprendre, ho farà gràcies al xaman, i acabarà descobrint el sentit de la seva vida.

–¿Hi ha descendents de Divendres, a la novel·la?
–És que Divendres era el xaman.

–Ara sí que m’he perdut.
–Sí, home. Atenció al joc de paraules: Robinson li posa el nom de Friday [pronunciat a l’anglesa, fráidei]. És a dir, fraile. El xaman, que està en contacte amb els déus i que l’ajudarà a sobreviure. Una relació que perdura fins als nostres dies en les persones dels descendents de l’un i de l’altre,

–Ja que el tinc a mà, parli’m de l’illa de Robinson Crusoe. ¿Un paradís?
–Una meravella, amb espècies de flora i fauna que no es troben enlloc més. Però de molt difícil accés. I perillosíssim. Jo mateix en puc donar fe.

–Expliqui, perquè la cosa es posa interessant.
–Hi havia de viatjar el març del 2010 amb uns amics gironins. Ells van avançar l’expedició al febrer i per això me la vaig perdre. Amb la mala sort que els va enganxar el tsunami que va seguir el sisme del 27 de febrer. Un dels meus companys va morir a l’illa. Però encara n’hi ha més.

–A veure.
–El setembre del 2011. Un avió militar de transport va caure a l’illa amb els 21 tripulants i passatgers que hi viatjaven. També hi havia de ser, per aixecar un projecte d’ajuda humanitària en una de les escoles de l’illa. Però me’n vaig donar de baixa per acompanyar el meu fill, que aquell setembre començava la universitat

–Si vol un consell, no insisteixi: no vagi a l’illa Robinson.
–Hi aniré, sí, però en barco; no en avió. Pensa que a mig vol, el pilot ha de consultar les condicions atmosfèriques de l’aeroport de l’illa; si decideix tirar endavant, ja no li quedarà prou combustible per tornar al continent, que és a 600 quilòmetres de distància, en cas de mal temps. Se la juga, vaja

–¿És La verdadera historia... la novel·la que hauria volgut llegir amb 15 anys?
–He intentat escriure una història que fos vàlida tant per a un jove de 15 anys com per a un altre jove de 70.


–Per introduir-nos en el món de Robinson Crusoe, ¿quina pel·lícula recomana?
–Busquin a Internet documentals sobre l’illa; és un racó de món molt desconegut, però fascinant, un autèntic paradís per a amants del busseig.

–¿Hi ha molt de màrketing muntat, al voltant de Selkirk? Ho dic per prendre’n nota amb el nostre Boris...
–Pensa que per arribar-hi has de viatjar-hi en un avió militar de 12 places, jugant-hi gairebé la vida, i que no hi ha carreteres: per traslladar-te d’un costat a l’altre has de pujar a un bot. De turisme, ben poc

–¿I relíquies relacionades amb el personatge?
–Hi ha un mirador Selkirk, i tota la pesca.

–¿Autèntic?
–Com a periodista, vostè ha de saber que la veritat sempre és molt relativa, i encara més després de 300 anys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.