• El violoncel·lista denuncia el «menyspreu al·lucinant cap al poble català» practicat pel govern espanyol

Claret, a la plaça de les Arcades de la capital, on va viure de petit Foto: TONY LARA

El violonce·lista Lluís Claret votaria «sens dubte» a favor de la independència de Catalunya... si fos català, és clar. I això que, sosté, «mai no he sigut independentista declarat». Així ho proclamava ahir en la segona entrega de l'enquesta sobre els aires secessionistes que bufen a Catalunya que el diari barceloní La Vanguardia ha plantejat a prop d'un centenar de personalitats del món de la cultura catalana, entre els quals hi ha els escriptors Juan Marsé, Narcís Comadira, Javier Cercas, Jaume Cabré i Miquel de Palol; els músics Roger Mas, Pere Pubill (Peret) i Jaume Sisa; els compositors Joan Guinjoan i Joan-Albert Amargós; el director Antoni Ros Marbà; els cineastes Juan Antonio Bayona, Albert Serra i Ventura Pons, L'editori Jorge Herralde; el pintor Joan Pere Viladecans, i els actors Julio Manrique i David Selvas.

Claret s'alinea amb l'opinió majoritària, que reclama un referèndum i es mostra clarament favorable a una hipotètica independència. Argumenta el violoncel·lista –amb passaport andorrà, aclareix– que viu el procés secessionista «amb total simpatia», especialment des de les últimes «barrabassades» –així en diu– del govern «de Madrid». Entre aquestes «barrabassades» que l'han decantat cap a les tesis indepentistes enumera l'exabrupte de José Ignacio Wert, el ministre d'Eduació espanyol, pregonant la necessitat d'espanyolitzar els alumnes catalans, així com el «menyspreu al·lucinant cap al poble català». Tot plegat, conclou, «em porta a pensar que si fos català votaria sens dubte per la independència». Amb un lleuger però. «Si el procés no es viu com res contra Espanya ni com un enfrontament entre les cultures dels dos pobles, pot ser positiu». I això que, com ell mateix matisa, «la música no té fronteres ni colors», i que, com a llenguatge universal que és, aspira a «unir els pobles respectant la personalitat de cadascun i enriquint-se els uns dels altres».

Ja s'ha dit que l'opinió majoritària entre el centenar d'enquestats neda a favor del corrent secessionista. De fet, entre la trentena que compartien ahir amb Claret la segona i última entrega del sondeig, no n'hi ha cap –ni una–que es declari obertament a favor de l'actual configuració d'Espanya com a estat autòmic –la que més se li acosta, la cineasta Mireia Ros, es proclama federalista– i tan sols tres dels participants –el novel·lista Juan Marsé, el compositor Josep Soler i el poeta Albert Roig– es mostren més o menys escèptics sobre l'«aventura» secessionista. En fi, que si l'enquesta és un fidel reflex de l'estat d'opinió dels catalans, la independència s'ha infilitrat tan endins del mainstream català i la dissidència és tan testimonial, amb veu tan baixa i tan, però tan matisada, que només falta proclamar-la. Entre tant de messianisme, destaca per exòtica –i sense sortir-nos de l'enquesta de La Vanguardia– la veu del director de teatre Roger Bernat. «Ens pensàvem que el camí cap a la definitiva abolició de les fronteres era senzillament acabar amb elles. No havíem atinat que el camí invers, la multiplicació d, és molt eficaç». D'aquí que –conclou gloriosament Bernat– reclamar la independència de Catalunya sigui «una genialitat».

Per a més informació consulti l'edició en paper.