• El Consell General va decidir, emparant-se en les bases, no publicar el treball de Lorena Tortosa

Tortosa, en el moment de rebre l'accèssit, l'any passat Foto: ANA / N. M.

Malgrat la recomanació del jurat del premi Principat d'Andorra d'investigació històrica de la Nit Literària del 2011, el Consell General, emparant-se en allò que diuen les bases del certamen, era lliure de decidir si publicava o no l'obra que va ser guardonada amb un accèssit: la molt anomenada –i fins al moment poc llegida, és clar– Andorra, de l'època medieval al 2.0, de la periodista Lorena Tortosa. I és ben cert que no va ser fins passats uns mesos, amb la lectura aprofundida del treball, que es va prendre la decisió ferma de no publicar el text sota el paraigua institucional del Consell.

Tortosa, però, acabarà publicant. Ahir a la tarda, i amb 36 dies de coll, la campanya de crowdfunding iniciada per la periodista a Verkami havia aconseguit 1.572 euros dels 2.000 necessaris per a una edició de 150 exemplars.

Serà aleshores que el gran públic podrà jutjar qui tenia raó: el jurat, recomanant la publicació, o el Consell General, considerant que el treball no reunia els requisits per veure la llum sota el seu segell. Al final, es tracta d'una qüestió de criteris que, en qualsevol cas, s'han de respectar, i més tenint en compte que uns i altres –jurat i Consell General– van actuar d'acord amb allò previst a les bases.

La polèmica és, en realitat, una excel·lent campanya de màrqueting per a Tortosa, que explicava ahir, en declaracions a l'ANA, que estava en ple procés de revisió quan va saber que la institució parlamentària no li publicaria l'obra. La periodista diu que el que no comparteix de les crítiques són «allò que el Consell General qualifica d'interpretacions, perquè és un treball fet a partir de les opinions dels caps de campanya de cada candidatura, de politòlegs i periodistes». Això sí, és amb veu pròpia, sense citar ningú, que afirma que, a les darreres eleccions generals, ApC buscava el seu espai «traçant el seu particular camí erràtic» o que el PS «cremava l'últim cartutx del seu líder».

Des del Consell General s'havien assenyalat «inexactituds», «inconcrecions» i les esmentades «interpretacions i valoracions» no compartides. Interpretacions i valoracions, com ara que «les estructures socials i econòmiques segueixen reproduint models medievals d'organització de manera que la limitació democràtica del sistema polític no és una excepció en el context del país». I és que la imatge d'un país ancorat a l'Edat Mitjana –obviant que, en el context europeu, no és un fet excepcional que les institucions tinguin un origen medieval– tenyeix els capítols introductoris: «[La Constitució de 1993] va marcar un abans i un després en el país, encara que va mantenir la pervivència de les principals estructures medievals que havien donat lloc a les seves institucions».

Tortosa reconeix que ha estat treballant per esmenar els errors –errors com ara que la llista de paradisos fiscals la fa el G-20 o que «durant la legislatura socialdemòcrata el Principat havia aconseguit l'homologació impositiva amb els països del seu entorn», quan en realitat el marc fiscal va quedar incomplet. Fins i tot alguna incoherència: «l'apatia creixent dels ciutadans per la política», que apareix just després d'afirmar que «la mobilització ciutadana ha estat un factor decisiu en el resultat electoral», o un sistema electoral que tan bon punt «castiga els partits petits» com, unes línies més avall, fomenta «una pluralitat de partits [...] que pot dificultar enormement la governabilitat com, de fet, va ocórrer a Andorra durant la V legislatura (2009-2011)».

O la perspectiva. Aquí l'autora admet que les equivalències de les institucions andorranes amb les espanyoles o catalanes –s'explica, per exemple, que el cònsol és l'alcalde o que el síndic general és el president del parlament– responen al fet que l'obra, inicialment, va ser concebuda com un treball de final de màster presentat fora d'Andorra.

El punt fort d'aquest treball és, sens dubte, «l'anàlisi comunicativa entorn a les eleccions anticipades de 2011» –subtítol de l'obra–, més que no pas la investigació històrica. I és probablement aquesta anàlisi la que convidarà una bona part dels lectors a endinsar-se a les seves pàgines.

La polèmica, segurament, s'oblidarà. Les millores introduïdes al text, i el propi text, quedaran.

Per a més informació consulti l'edició en paper.