• Tan sols 48 originals, la meitat que el 2011, opten als nou premis d'un cartell que reparteix 70.000 euros

Foto de família dels guanyadors de l'última edició de la Nit Literària, l'octubre passat a Ordino; la pròxima es decideix dijous al vespre a les Fontetes. Foto: TONY LARA

Però molta pistonada. Vegem-ho: semblava que la Nit Literària, la gran festa de les lletres nacionals, havia aixecat definitivament el vol amb el centenar llarg d'originals que va rebre l'any passat, una de les més altes que es recorden. Doncs no es facin il·lusions perquè allò va ser, pel que es veu, flor d'un dia. Un miratge. La crua realitat és que un any després d'aquella estupenda fita, els nou guardons del cartell han reunit entre tots 48 obres a concurs. Una misèria si la comparem amb les 101 del 2011, i més encara si es té en compte que la Nit Literària reparteix en conjunt una bossa que frega els 70.000 euros. El veredicte dels jurats es farà públic el 25 d'octubre ales Fontetes, en la tradicional cerimònia d'entrega de premis.

La débacle és especialment feridora en el cas del Fiter i Rosell de novel·la, dotat pel ministeri de Cultura amb 20.000 euros. Poca broma, perquè aquesta suculenta bossa el catapulta fins al top 5 dels guardons en llengua catalana, just per darrere del Sant Jordi, del Sant Joan, del Prudenci Bertrana i del Ramon Llull –si és que aquest any es convoca, és clar. Doncs ni així: si el 2011 s'hi van presentar una trentena d'originals, aquesta edició només quatre novel·les aspiren al premi gros de la vetllada que convoca el Cercle de les Arts i de les Lletres. És veritat que la participació de l'any passat va ser des de tots els punts de vista extraordinària: la més alta des que es convoca el Fiter i Rossell, el 1987. Però també ho és que quatre originals són un registre paupèrrim per al cinquè guardó millor dotat de les lletres catalanes. Val a dir que el premi registra una ben curiosa tendència cíclica: els anys senars es dispara vertiginosament la participació (19 candidats el 2009; 30 el 2011) i els parells es desinfla de forma inquietant (2 el 2010; 4 2012). I afegim-hi que si el 2011 vam posar l'èxit de la convocatòria al sarró del ministeri, seva ha de ser també la responsabilitat del present fracàs.

Un format que fa figa / Però ha fallat òbviament la promoció, per molt que l'organització insisteixi que s'han seguit els passos habituals i que es mostri perplexa per la defecció dels creadors. Costa de creure que en la literatura catalana actual, en què els autors proliferen com bolets a la tardor, només quatre novel·listes se sentin temptats a provar sort amb una bossa de 20.000 euros en joc. I si realment s'ha fet la promoció deguda –¿quants agents literaris s'ha contacat? ¿Quants autors s'ha trucat directament, per mirar d'engrescar-los?– la conclusió és encara més demolidora: si els mateixos escriptors no estan interessats en el Fiter i Rossell, potser que els convocants se'n replantegin la continuïtat. Sobretot, tenint en compte que els centimets del premi surten de la butxaca de tots. Per acabar aquest bloc, afegim-hi que amb una participació tan testimonial a ningú no estranyarà si el Fiter i Rossell torna a quedar desert aquesta edició. Com les dues últimes, just des que Columna es va desvincular del premi i el ministeri es va comprometre a treure l'edició a concurs entre els segells nacionals. Quina casualitat.

En fi, que el Fiter i Rossell ha sigut el principal culpable de la débacle. Però no l'únic. També perden un bon grapat de participants el Manuel Cerqueda Escaler de novel·la curta, dotat amb 6.800 euros, que culmina una caiguda fulminant que l'ha portat dels 16 originals del 2010 fins als 3 que concorren en aquesta edició, passant pels 10 de l'any passat. Una (mala) fortuna similar corren el Sant Carles Borromeu de contes i narracions, el Grandalla de poesia i el 50è aniversari Crèdit Andorrà de teatre. El primer, dotat amb 5.000 euros –les bosses de la Nit Literària, com es veu, no són precisament xavalla– ha passat en les dues últimes s edicions de 14 originals a tan sols cinc. Al Grandalla, que premia el guanyador amb 4.000 euros, hi van concórrer el 2010 26 poemaris; aquest any, només vuit. I el Crèdit Andorrà, dotat amb altres 4.000 euros, ha perdut la meitat dels 19 textos del 2011, i s'ha quedat en una desena.

Enmig d'aquest panorama no gaire esperançador, els únics guardons que mantenen el to són el Principat d'Andorra d'investigació històrica, dotat amb 20.000 euros i que es manté, amb quatre originals, en la línia de les últimes convocatòries, que és també la participació estàndar del Sant Miquel d'Engolasters d'assaig literari (2.000 euros de bossa) i del Tristaina de Periodisme (2.500). L'únic guardó que aquest any se salva de la crema és el BIBM de divulgació científica, amb una desena d'originals a concurs. És clar que ho tenia fàcil, per millorar: l'any passat no n'hi va haver cap. En fi, que si el format actual no funciona, com semblen indicar els números, potser caldria una reflexió urgent sobre el cartell degà de les lletres nacionals.

Per a més informació consulti l'edició en paper.