• Francesc Miralles el considera una de les obres més interessants del grup

Valentí Claverol va retratar el pintor català al deambulatori de cal Cintet, des d'on contemplava la vista que va plasmar a l'oli Teulats d'Andorra, encara al cavallet. L'oli està datat el 1933, en la segona de les seves tres escapades andorranes. La imatge encapçala el catàleg de l'exposició Joaquim Mir a Andorra Foto: TONY LARA

Ho ha de recordar el lector, perquè va ser una de les notícies més rocambolesques de l'estiu. De l'estiu cultural, s'entén. El jutge espanyol que instrueix el cas Palau va ordenar el 9 de juliol la confiscació de la col·lecció d'art localitzada al domicili familiar de la Música Catalana a l'Ametlla del Vallès. Entre el mig centenar de peces en possessió del defenestrat president del Palau de la Música Catalana –un autèntic qui és qui de l'art català de finals del segle XIX i del XX, amb Casas, Nonell, Urgell, Gimeno, Togores, Clarà, Rebull, Blay i Llimona, entre d'altres– la policia va comissar dues obres de Joaquim Mir: Els cantaires d'Aleixar i –atenció– Teulats d'Andorra. Un oli aquest últim de gran format —el tenen aquí al costat, en l'oportunísism retrat que Valentí Claverol li va fer al pintor català a cal Cintet d'Andorra la Vella, durant la segona de les seves tres escapades andorranes, el 1933– i que ens interessa especialment perquè constava en localització desconeguda al monumental catàleg de l'obra andorrana de Mir compilat per l'historiador, comissari i crític d'art Francesc Miralles, i publicat el 2002 pel Govern amb motiu de l'antològica Joaquim Mir a Andorra.

El mateix Miralles aportava ahir unes pinzellades de llum al cas del Mir perdut en afirmar taxativament que cal comptar Teulats d'Andorra «entre les vuit o deu peces més interessants» de la sèrie andorrana. I això és molt dir perquè estem parlant d'una setantena de peces entre olis, dibuixos i aquarel·les que Mir va pintar en les tres campanyes al Principat: la tardor del 1932, el 1933 i el 1934. No només això: el crític català hi afegeix que «es podria escriure tot un assaig sobre Mir comentant aquesta peça». Per a sorpresa de molts, sosté igualment que l'oli en qüestió constava en localització desconeguda quan va redactar el catàleg de Joaquim Mir a Andorra, però que «fa uns anys» va tenir notícia de la seva existència a la col·lecció Millet, «i conèixer la localització d'una obra important sempre és una bona notícia». Adverteix igualment que Teulats d'Andorra mai no va ser una obra «perduda» sinó «coneguda però sense localitzar», i que aquesta tendència guadianesca és habitual en el món de l'art: «Quan un col·leccionista compra una obra, de vegades desapareix del circuit dels historiadors, i només amb esforç i sort, de vegades es torna a localitzar per dur-la a una exposició, reproduir-la i analitzar-la». El cas és que l'oli es va exposar en la mostra de les obres de la campanya de l'any anterior que va tenir lloc a Montserrat el gener del 1934, i a l'homenatge que el febrer d'aquell mateix any li va retre la sala Parés de Barcelona. Se'n perd aleshores la pista –perdut o sense localitzar, és qüestió de matisos– fins que el 9 de juliol reapareix al domicili de l'expresident del Palau de la Música. No es tracta, insisteix Miralles, d'una especial tirada dels col·leccionistes pel «secretisme», sinó tan sols de «desconeixement per part de l'estudiós».

¿Quant valdria? / Val a dir que el jutge que instrueix el cas Palau va tenir coneixement de l'existència de la col·lecció d'art de Millet gràcies a una pòlissa apareguda durant el registre del Palau, subscrita amb l'asseguradora AXA i que –segons revelava el diari espanyol El País el juliol passat– cobria danys de fins a 2,5 milions d'euros en les 44 peces de la col·lecció. I va ordenar-ne la confiscació per garantir que Millet no vengui les obres i les destini a fer front a la responsabilitat civil si és finalment condemnat. Avui estan dipositats al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

¿Quin podria ser el valor de mercat de Teulats d'Andorra, si es posés a la venda? Difícil de dir en aquests temps de crisi i encara més en el cas de Mir, artista poc habitual en les subhastes d'art. El 2007 la sala Balclis de Barcelona va treure a subhasta una Vista d'Andorra també descatalogada –se'n desconeixen les mides– i la va adjudicar per 55.000 euros; i el març del 2010, la madrilenya sala Ansorena va adjudicar un oli de gran format titulat Jardí Casa Mir, Vilanova per 180.000. D'altra banda, i per acabar, al catàleg de Joaquim Mir a Andorra sí que hi consten altres quatre obres andorranes del pintor: Prats de les Escaldes, Paisatge d'Andorra, Crepuscle i Paisatge d'Engordany. El que sembla segur és que Millet no els té.

Per a més informació consulti l'edició en paper.