• El premi gros de novel·la queda desert per tercera edició consecutiva
• El ministre en retallarà la dotació a 15.000 euros i en reclama una reformulació

Jacint Banales, Premi Principat d’Andorra d’investigació històrica de la Nit Literària celebrada aquest dijous a la nit a les Fontetes de la Massana. Foto: TONY LARA

Es veia venir: si l'edició passada s'hi van presentar una trentena d'originals i va quedar desert, aquesta, en què només se n'hi havien presentat quatre, feia molt mala fila. I així ha sigut: per tercer any consecutiu, el jurat del premi Fiter i Rossell de novel·la va deixar la grossa de la Nit Literària sense guanyador. Aquesta vegada, ni tan sols accèssit. Res. El poeta Manel Gibert, l'únic membre del jurat present ahir a les Fontetes –els altres tres eren en aquesta ocasió Maite Cases i els novel·listes Albert Villaró i Joan Peruga–, posava cara de circumstàncies però va ser claríssim: «La decisió la vam prendre per unanimitat. No hi havia prou qualitat. I l'any passat, tampoc. ¿Com em sento? He sigut jurat del Fiter i Rossell tres anys, he llegit 39 originals i no he pogut donar cap premi. Només puc estar d'una manera: disgustat».

No tan vehement en les formes, però sí en el fons, es va manifestar Albert Esteve, ministre de Cultura i pagano del guardó: «No puc estar satisfet de cap manera, ni amb la participació ni amb la qualitat. Així que ja hem demanat a l'organització una reflexió per reformular el Fiter i Rossell en tots dos sentits». La bona notícia és que el premi de novel·la no perilla. De moment, és clar. El Govern hi ha previst una partida als pressupostos del 2013. La dolenta és que Esteve ha passat la tisora i n'ha retallat substancialment la dotació: dels 20.000 euros actuals seran l'any que ve només 15.000. És clar que vist l'escàs interès que genera el Fiter i Rossell entre el gremi de novel·listes, fins i tot aquests 15.000 semblen una bossa més que generosa.

En canvi, qui es mostrava ahir sorprenentment tranquil era el president del Cercle de les Arts i de les Lletres, Joan Burgués, que considera la fluixíssima participació una dada conjuntural, cíclica, gairebé atmosfèrica, i per a qui l'únic responsble del tercer desert consecutiu del Fiter i Rossell és el jurat, nomenat –va recalcar– pel ministeri: «Hem fet la mateixa promoció que l'any passat, i en lloc de 30 originals n'hem tingut quatre. L'any que ve potser haurem de convidar directament algun autor que hi participi». La pregunta, arribat aquest punt, és per què no s'ha fe abans, això. Per el cert és que més enllà de la retallada i de les bones (i vagues) intencions, ni l'organització ni el ministeri ni el jurat semblen tenir clar què cal fer, per insuflar alè el guardó. Cap mesura concreta per resoldre una malaltia que és molt més profunda que els tres deserts consecutius: ¿quin sentit té que el ministeri doti un premi de novel·la moribund, mentre intenta revifar el nou Carlemany? ¿Qui el trobaria a faltar, el Fiter i Rossell?

Revolució / Millor aspecte –però no gaire, ep– presenta el Principat d'Andorra d'investigació històrica, que aquest any ha recaigut en Jacint Bonales (Mequinensa, 1969). L'historiador aragonès se l'ha endut amb Història territorial de la Vall d'Andorra, una aproximació inèdita i per això mateix especialment prometedora a la història d'aquest racó de món a través de la relació entre home i territori i de la influència que l'evolució del paisatge ha tingut en la configuració dels límits administratius actuals. Es tracta, diu Bonales, de la segona entrega d'una monumental investigació que va començar ara fa un decenni, que el 2010 va rebre l'aval de la beca Cebrià Baraut i que al desembre va veure publicat un primer tast: Andorra la Vella sense límits.

Aquesta segona entrega arriba fins al segle XV; n'hi seguirà una de tercera, que arribarà fins als nostres dies. Per cert, el Consell General ha renovat totalment el jurat, format aquesta edició –i després de la bronca dels últims dies a compte de l'accèssit de l'any passat a la comunicòloga Lorena Tortosa– per Pere Canturri, Pere Cavero, Albert Salvadó i Elisenda Vives. L'altre premi que es va dotar anit va ser el Tristaina de Periodisme: la modalitat de premsa nacional va recaure en el programa Identitats, dirigit per Josep Anton Rosell i emès aquesta temporada per ATV. Rosell, exdirector general d'EL PERIÒDIC, el va qualificar de «testament professional» i el va posar com a exemple «de la bona feina que es pot fer des de la televisió pública quan es compta amb la complicitat de patrocinadors privats i administració». El Tristaina per a premsa estrangera va ser per a Bonart, revista gironina d'art dirigida per Ricard Planes i especialment sensible –d'aquí al guardó, segons el jurat– a la divulgació de l'art i la cultura que es couen en aquest tros de Pirineu.

Doncs no hi va haver més premis, en una de les Nits més pobres (i llargues) de la història recent. Tan sols tres accèssits: el del Manuel Cerqueda de novel·la curta va recaure en la tarragonina Rosa Pagès pel relat de ciència ficció L'home que ponia ous; del del MoraBanc de Diulgació científica, per a L'abrupta llengua, en què el barceloní Jordi Garriga –que és la quarta vegada que mulla a la Nit– navega per la poesia de Rodoreda, una de les facetes menys conegudes de la novel·lista; i el del Grandalla de poesia, per a la menorquina Anna Maria Ticoulat, autora de Calidoscopi dels sentits i també repetidora. La resta, deserts. En fi: no és per ser au de mal averany, però més que una reformulació, a la Nit Literària li cal una bona revolució.

Per a més informació consulti l'edició en paper.