• Amb el negoci dels medicaments volia vendre 50 milions en fàrmacs amb una empresa a Andorra

Un tot terreny es troba entre els cotxes que van ser subhastats Foto: EFE

La flota de vehicles, valorats en 959.000 euros, amb els que Jorge Dorribo, principal imputat en el cas Campió, va impressionar a amics, coneguts i clients, en els seus temps de glòria i ostentació, tot just van reportar a la subhasta del Jutjat mercantil 106.100 euros. Durant les últimes setmanes els administradors concursals van autoritzar el pagament de nòmines a dos treballadors de Nupel perquè se'ls ensenyessin a tots aquelles persones que volien veure'ls. Uns van acudir amb ànim de fer-se amb algun dels models en subhasta i altres simplement per satisfer la seva curiositat.

Els qui es van acostar a la nau de Nupel a examinar els lots, amb l'ànim d'examinar de prop el Ferrari, els dos Porsche o el Maserati, que va provar algun xeic àrab al circuit d'A Pastoriza (Lugo), es van emportar un desengany. Cap d'ells era a l'exposició que van organitzar els administradors concursals, prèvia a la subhasta.

El Maserati, del qual es coneixen les seves característiques, la seva matrícula i el lísing d'una mica més de 87.260 euros amb el Banc Popular, està en parador desconegut, igual que altres béns de luxe de l'empresari, que el jutjat no va aconseguir localitzar, informa La Voz de Galicia.

Els adjudicataris dels dos Porsche que estan retinguts a Andorra per ordre judicial i l'estrella de la subhasta, el Ferrari que es va vendre en mil euros, tenen una dificultat afegida al lísing, treure'ls del Principat. Allà estava planejant traslladar-se Dorribo amb la seva família, poc abans que esclatés el cas i del seu ingrés a la presó. A Andorra també hi ha el remolc per transportar vehicles de ral·li, una de les activitats que finançava el polifacètic empresari, pel qual ningú es va interessar, tot i que el seu preu de sortida eren 1.000 euros.

Un dels pocs cotxes que va quedar desert en la subhasta va ser un Toyota Land Cruiser, amb un preu de sortida de 20.000 euros. La seva recuperació sembla bastant difícil. Es troba al Camerun, país al qual Dorribo va viatjar en diverses ocasions en un avió privat, acompanyat d'empresaris i polítics, als quals pretenia enlluernar amb el seu suposat negoci eòlic.

Alguns dels vehicles van ser comprats per a ús propi, molt pocs. La majoria d'ells, inclosos els esportius, van ser adquirits amb l'objectius de revendre'ls.

Els plans de Dorribo (que amb les seves declaracions va donar lloc a l'inici del cas Campió) en l'assumpte de la instal·lació d'un laboratori farmacèutic a Andorra no es limitaven a la fabricació d'unidosi, sinó que pretenia ser un distribuïdor de medicaments dels que es dipositen a les farmàcies per part de particulars, seguint els consells de les autoritats sanitàries, informa La Razón. En aquest negoci, segons fonts coneixedores de l'assumpte consultades per La Razón, tindrien una important participació «els catalans», la trama al capdavant de la qual es trobaria suposadament Oriol Pujol, secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i fill l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol.

Segons es va publicar en el seu moment, la Fiscalia va estudiar la possible relació d'Oriol en tot aquest assumpte, del qual, en cas de confirmar-se, es podria deduir un delicte de tràfic d'influències.

Segons les declaracions que Dorribo va prestar al Jutjat d'Instrucció número 3 de Lugo els dies 8 de agost i 13 de octubre de 2011, a les quals ha tingut accés La Razón, la idea inicial de la «societat andorrana era per fer un laboratori de comercialització i exportació de producte acabat des d'allà, però després es va ampliar el desenvolupament per ser també magatzemista distribuïdor ». Per això, «pretenien obtenir una concessió del Ministeri de Salut per recollir els medicaments que es lliuren a les farmàcies. A nosaltres ens interessava ser aquesta empresa ». Dorribo va explicar al jutjat, amb tot detall, el pla, que oferiria suculents beneficis: «Azkar (empresa relacionada amb José Luis Orozco, l'amic de la infància de l'exministre José Blanco) els recolliria (els medicaments) i els portaria a Rábade (Lugo)».

Impostos

«Una gran part dels medicaments», va afegir, «no estaria caducada. Aquest producte vàlid es podria vendre a altres països i ascendiria a 50 milions d'euros, mentre que la infraestructura a l'any seria només d'un milió. Es tractava de buscar un país amb impostos baixos perquè no quedés un gravamen d'impostos tan alt. El marge de benefici a Espanya es veuria gravat pel 35% mentre que a Andorra no arriba al 5%. Després, volíem distribuir des d'Andorra a altres països, sobretot d'Àfrica. Tot això es faria des d'Andorra. La manipulació seria a Espanya perquè tingués traçabilitat des d'un país de la Unió Europea i després s'exportaria des d'Andorra ».

Dorribo va precisar que «les naus d'Azkar (per una de les quals ha estat investigat l'exministre José Blanco) en altres comunitats servirien per fer-hi el de les unidosi. En el meu maletí, quan vaig ser detingut, hi havia les bases de concurs que van treure a Corunya per al tema de logística i emmagatzematge de les unidosi ». I va revelar Dorribo alguna cosa important en aquest punt: «El Govern català es treia de sobre l'emmagatzematge i logística, i a més algú que preparés les unidosi dels malalts». L'empresari gallec va assegurar que «a Andorra havia arribat a pagar més de 40.000 euros» però que, al final, tot l'assumpte es «va frustrar» arran de la seva detenció. «Nosaltres vam acabar el muntatge allà i encara ens falten per cobrar cent mil euros». Dorribo va reconèixer que el seu interès pel negoci d'Andorra derivava, en gran part, de la mala situació de la seva empresa, que, finalment, va ser tancada i liquidada.

Per a més informació consulti l'edició en paper.