• El trio vocal català protagonitza la segona vetllada del cicle a Ordino

Sofia, Lulu i Nicole són les Divinas del swing Foto: EL PERIÒDIC

Si el lector és seguidor de Mad Men, l'estupenda sèrie que retrata les peripècies de Don Draper i la seva tropa de publicistes engnaxats al fum i al whisky a la Nova York de finals dels 50, estan de festa major perquè el repertori de Divinas, el trio català que aquesta nit protagonitza a l'Auditori Nacional la segona vetllada del cicle JazzHivern, podria ben bé figurar a la banda sonora de la sèrie. Ho augura Irene Ruiz –la divina del mig, en la fotografia d'aquí al costat– i només cal una mirada al programa eminentment swing per comprovar que no enganya: In the mood, My heart belongs to Daddy, Boogie Wooie Bugle Boy i Some of these days són algunes dels temes que sonararn aquesta nit a Ordino. Es tracta, diu Ruiz, de recuperar la sonoritat, l'estètica i, en fi, l'esperit dels trios femenins que van proliferar als EUA a partir dels anys 30. Les Divines –les germanes Carla i Marta Mora, a banda de la mateixa Ruiz– es van inspirar als inicis en The Andrews Sisters, paraules majors del gènere, amb mig segle llarg de trajectòria artística i inquilines habituals del Billboard –poca broma. I de fet n'interpreten a l'escenari algun dels majors èxits.

Divinas debuta al Principat amb la versió reduïda de Sing, Sing, Sing: tres cantants i quatre músics –saxzo, piano, contrabaix i bateria– a l'escenari. I imparteixen, diu, un tractat de «retroseducció» –hummm– amb la vaga promesa d'un número d'estrip tease inclós, inspirat en aquells trios que el mateix cantaven que ballaven, monologaven i col·locaven un gag picantet de tant en tant, amb la guera de sexes com a fil conductor. Cada cantant interpreta un paper: Carla Mora és Sofia, dona de caràcter fort, italiannitzant i amb un pronto estil Anna Magnani; la seva germana Marta és Lulu, la mestra de cerimònies, i Ruiz, Nicole, la que porta les regnes en el joc de la seducció que estableixen amb el públic.

El cert és que igual que als EUA als anys 30, els últims temps han proliferat a Catalunya els trios femenins. Pel mateix Auditori han desfilat Chikiboom i les Sey Sisters. I les que vindran. Ruiz ho atribueix en primer lloc a l'onada expansiva del lindy hop, gènere que movilitza un bon grapat de seguidors fidelíssims –que els ho diguin a la gent de Ball&Swing Andorra– i potser també a la crisi, exactament com als anys 30, just després de la Gran Depressió, els conjunts vocals eren vistos com una sortida artística amb més possibilitats d'èxit que les carreres individuals. A Ordino no els faran sortir a ballar a l'escenari; però no descartin sorprendre's a mig concert picant de peus o, pitjor encara, pujats a la butaca, per seguir el ritme d'In the mood. Estan avisats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.