• Barceló graba a Creussans el primer clip de 'La Grandalla' i prepara l'assalt al mercat català

El pianista i compositor massanenc, a finals de desembre a dalt de tot de Creussans Foto: EL PERIÒDIC

Podria escriure's un tractat accelerat de sociologia contemporània –i barata, molt barata, ja ho sabem– amb les sintonies dels mòbils que gasten els amics, coneguts i saludats, inclosos els veïns de taula. Facin una mica de memòria i provin, provin: clàssics, melòmans, discrets, pedants, estrepitosos, patriotes, cinèfils, iconoclastes, graciosets, exhibicionistes, cropòfils, minimalistes i, és clar i sobretot, els directament assassinables (entre els quals hi ha, que consti, algunes de les categories anteriors). ¿Quina sintonia sona al mòbil Jordi Barceló? ¿I en quina modalitat posem el pianista i compositor massanenc?

La pregunta sembla fàcil però no ho és tant. Podríem suposar Julieta o potser Jamila, pels noms de les seves dues filles que donen títol a sengles temes de La grandalla, el segon i últim disc. Doncs no. Aquí va la resposta: «Que paren el reloj, que suban esa música, que bajen esa luz, que todo lo que sienta seas, tú y sólo tú...» ¿Els sona? Es tracta de Bailemos otra vez, en la veu del salsero dominicà José Alberto el Canario i en record dels vells temps –diu– de carretera i manta, de poble en poble amb la consabuda orquestra de festa major. D'això en fa moltes llunes però li ha quedat a Barceló aquesta vena lírica que havia tastat amb compta-gotes –en aquell exòtic duet de bolero que es van treure de la màniga amb Jordi Botey, per exemple– i que ara explota amb totes les conseqüències a La Grandalla: vuit temes que tiren pel dret fins a l'apoteosi de la melodia romàntica. Un Barceló amb dues de sucre i una cullerada d'almívar de regal, com si diguéssim, i amb què el mestre prepara l'assalt al mercat català: el 31 de gener presenta el disc a l'auditori Mompou de la SGAE. No se'n va a picar pedra –ni a vendre a porta freda– perquè tota la setmana anterior la passarà de promoció a la capital catalana, un fet absolutament excepcional, i sembla que ha caigut en gràcia en determinats mitjans: la periodista Sílvia Cóppulo ha escollit Julieta com a sintonia no del seu mòbil sinó d'una nova secció d'El suplement, el seu programa dominical a Catalunya Ràdio. No és poca cosa.

Rodatge d'altura

Els auguris són per tant favorables. I perquè la sort l'enxampi treballant, Barceló acaba de penjar al Youtube el primer clip del disc, Tocant el cel, un concentrat del que és La Grandalla. Com diu ell mateix, «m'he deixat portar pels sentiments i he deixat e segon terme l'aspecte tècnic; no es tractava de fer una exhibició de virtuosisme acadèmic sinó que fluís el que porto dintre: i el que em surt és exactamebnt això». Tocant el cel, per exemple, que va escriure sota els efectes euforitzants del primer petó –per això abunden al clip les referències a un amor idealitzat, quasi adolescent–, amb un tema principal en veritat enganxós que es va repetint i desenvolupant en els tres minuts llargs que dura la cançó. Atenció a l'aventura que va suposar la gravació del video: a finals de dsembre, amb temperatures sota zero, Barceló i l'equip tècnic de Carrota, piano elèctric a l'esquena, va pujar fins a la Coma en moto de neu; des d'aquí, en telecabina fins a Creussans, i per acabar, un últim tram a peu fins a dalt de tot del pic. El resultat el poden contemplar –i de passada, escoltar–al Youtube, amb uns exteriors espectaculars que realcen de forma exponencial el tema musical. De moment, ja hi han desfilat un centenar de curiosos. Provin, no els faci mandra, perquè no se'n penediran.

Val que aquest Barceló obertament sentimental frega en algun moment el richarclaydermanisme, si se'ns permet la paraulota. Però val també que això és exactament el que li demanava el cos i el que tots tenim dret a donar-li gust de tant en tant. I encara més, com és el seu cas, després d'un primer disc de tall més acadèmic, per no dir-ne experimental –aquell Latin Stride Piano– que va passar quasi desapercebut. Sembla que La Grandalla està tenint més fortuna –tot i el títol, que enganxa més a fora que a casa, assegura– i en qualsevol cas l'objectiu –insisteix– no és vendre sinó que les cançons sonin. Com sonarà a partir d'aquest gener a Catalunya Ràdio, el 31 a la SGAE i el 14 de març a Estrasburg, en el programa cultural pel 20è aniversari de la Constitució. Vaja, que després d'escalar els 2.700 metres de Creussans, Barceló s'ha llançat a volar. Vola, vola, pitavola.

Per a més informació consulti l'edició en paper.