• Quatre mesos després de la dimissió de Nadal, el patronat encara no n'ha decidit el substitut H La professió es decanta per una direcció col·legiada

Foto: ÀLEX LARA

El serial de l'Escena Nacional va camí de convertir-se en una mena de reedició del culebrot del Cor Nacional. Sense sang ni fetge, això sí. Potser perquè no hi ha eleccions a la vista. El cas és que quatre mesos després de la dimissió d'Ester Nadal –que en va ser la impulsora i la directora des del primer moment– el patronat encara no té clar el nom del substitut. De fet, el ministre de Cultura, Albert Esteve, apuntava el desembre al perfil –va dir– d'un «productor» més que no un director artístic a la manera de Nadal. Una figura que ajudés les companyies locals a aixecar els projectes i a vendre'ls a l'exterior. Un canvi de rumb que segons Esteve els havien suggerit els mateixos teiatrerus del país. Però tan sols un mes després les coses no estan tan clares. En la segona i última reunió convocada pel ministeri amb la professió, que va tenir lloc dilluns amb la directora de Cultura, Montserrat Planelles, com a interlocutora, es va imposar l'opció d'una direcció col·legiada que hauria de capitanejar la nau de l'ENA durant aquest curs. Una proposta que no era la preferida pel ministeri –segons els assistents a la reunió– però que ja és a la taula del patronat, que tindrà com és lògic l'última paraula.

Es tractaria en qualsevol cas d'una mena de gestora amb funcions limitades a la pura administració i amb data de caducitat incorporada, perquè la programació de la temporada ja la va deixar tancada la mateixa Nadal abans de deixar el càrrec, el 31 de desembre i en el seu últim servei a la causa, i perquè sembla que el mateix ministeri –que no té gaire pressa– s'ha posat com a objectiu que la nova ENA comenci a caminar el 2014. Mentrestant, caldrà anar tirant de beta amb una programació de circumstàncies com la dels últims cursos. De fet, la primera cita amb el segell ENA confirmada per al 2013 és la reposició de La veritat, el 7 de març a les Fontetes. La resta del cartell és encara una pura incògnita. No només això: si es repeteixen els vicis de l'últim any, s'anirà desgranant amb compta-gotes, de manera que parlar de «temporada» és una imprecisió i –per dir-ho clarament– una pura il·lusió semàntica.

Pel que fa a la reunió de dilluns, hi van participar membres d'An-danda-rà, Líquid Dansa, La Companyia És Grata i Carbassó, així com l'Aula de Teatre de la capital i actors i directors a títol personal. De moment, ja se n'ha desmarcat Assaig.9. És de moment, i ja ho va avançár així Esteve al desembre una fase preliminar, de recollida d'idees que serveixin per elaborar el full de ruta de la nova ENA. Però la sensació, segons els teiatrerus consultats, és que el mateix ministeri no té gaire clar cap on tirar; que espera que sigui la professió, amb les seves propostes, «els que els traguem les castanyes del foc», per dir-ho amb les paraules d'un dels assistents. I està bé, molt bé –opinen– aquest interès a conèixer per on bufa el vent de la professió. El problema és que tot aquest benintencionat brainstorming s'hauria hagut de començar a l'octubre, just l'endemà que Nadal va dir que plegava. Que quatre mesos després estiguem encara a la casella de sortida –o ni això– no és precisament encoratjador. I encara menys amb els antecedents del Cor Nacional, en stand by des de fa tres anys. El balanç és exactament aquest: en quatre mesos, dues reunions i la intenció d'encomanar a l'Institut del Teatre de Barcelona la revisió del projecte pedagògic de l'ENA. Francament: n'hem vist de més ràpids.

Per a més informació consulti l'edició en paper.