• El ministeri es ?descuida' de comunicar el trasllat a Fiona Morrison

Foto: EL PERIÒDIC

Ho deia el comissari de la segona aventura a la Biennal de Venècia, Henry Périer, en aquest mateix racó de diari: «Un dels punts forts del pavelló andorrà és San Samuele, tant per la bellesa del temple com per la cèntrica ubicació i perquè es troba al costat del Palau Grassi». Un mantra que havien repetit anteriorment i amb la mateixa convicció tant el ministre de Cultura, Albvert Esteve, com el primer comissari –el basc Pedro de Sancristóval, ¿se'n recorden? Però això era al setembre. Cinc mesos després, San Samuele ja no és l'emplaçament idíl·lic que ens havien venut des del primer dia: per problemes d'espai i perquè les dimensions de les tres instal·lacions sembla que interferien en la celebració del culte. Així que el ministeri va buscar-se un altre piset, i el va trobar a l'església de San Fantin, temple del segle XVI tancat al culte que també té en l'emplaçament la seva millor virtut: està situada just al davant del teatre de La Fenice i a 200 metres escassos de la plaça de Sant Marc, i a la Biennal del 2011 va hostatjar el pavelló d'Ucraïna. A més, disposa de 400 metres quadrats d'espai expositiu, la tercera part més que San Samuele. I tot, a un preu que en cap cas superarà els 100.000 euros previstos. Una ganga, vaja,

Amb tants avantatges, el que sorprèn és que la mudança no es concretés abans. Molt abans, la veritat. El cas és que la notícia no els va ser comunicada als artistes fins a la setmana passada, coincidint amb la presentació de l'obra ja acabada. I no a tots: se'n van descuidar de Fiona Morrison, que se'n va assabentar ahir mateix per la trucada d'EL PERIÒDIC. Això sí: tots tres –Samantha Bosque, Javier Balmaseda i la mateixa Morrison– es mostren igual de satisfets, tant per la ubicació com pel significatiu increment d'espai: «La veritat és que a San Samuele ens havíem quedat una mica estrets, havíem de fer una mena de tetris per encabir-nos-hi tots», diu la fotògrafa. Cap d'ells s'havia hagut d'adaptar a les particularitats arquitectòniques de San Samuele, tot i haver concebut l'obra segons els plànols facilitats pel ministeri: «L'únic que ens afectaria negativament és que hi hagués més columnes; però fins i tot en això hi sortim guanyant perquè sembla que n'hi ha menys», augura Balmaseda. Conclusió: que els nostres tres venecians beneeixen sense manies un trasllat que sembla especialment oportú per a les obres de gran format –Memòria oblidada, Dues passejades i Aparcats en la contemporaneïtat– que des de l'1 de juny i fins al 24 de novembre s'exposaran al pavelló andorrà. Ja que hi som, si tenen la fortuna i les ganes de desplaçar-se fins a Venècia i d'acostar-se a San Fantin –si ho fan fora de temporada, és a dir, de la Biennal, se la trobaran tancada– no es perdin el crucifix policromat del segle XV que s'hi conserva, i que –pel que es veu– era la creu que havien de carregar literalment els reus condemnats a mort en l'últim paseíllo, entre les masmorres del Palau Ducal i el patíbul, a la Piazzetta. Pur barroc venecià, ja ho veuen.

Per a més informació consulti l'edició en paper.