• La Fundació que vetlla per la memòria del poeta català exigeix al Govern que repari el poema corpori de la placeta

Incomunicació lluÍa dilluns exactament: envoltada de mobilliari urbà ?inclosos els contenidors de brossa del fons: una broma ben poc subtil? i amb nombrosos totxos escantonats Foto: ÀLEX LARA

Ho venim denunciant des de fa un any i mig i des d'aquest mateix racó de diari. Totxos escantonats, trencats i esberlats, amb l'afegit d'un mobiliari urbà de dubtosíssim gust que ha proliferat els últikms temps amb alarmant insistència: faroles, plafons i pirulís publicitaris, banderes, arbustos ressecs, un avet gegant, bancs i fins i tot una renglera de contenidors de brossa, potser per fer-li una pipcada d'ullet al poeta: Brossa/brossa. Ho venim denunciant, dèiem, però amb nul èxit, com és notori. Només cal acostar-se a la placeta del davant d'Andorra Telecom a la capital, a l'encreuament entre Riberyagua i Meritxell, per comprovar l'estat de lamentale deixadesa que lluu des de temps gairebé imemorials Incomunicació, el poema corpori de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) adquirit pel Govern el 1994 amb ocasió d'Entre les coses i la lectura, l'exposició que se li va consagrar a la sala de Bombers.

La incúria que li hem dedicat a una peça única com ho és Incomunicació no ha passat desapercebuda per a la Fundació Joan Brossa, entitat creada el 1999 amb l'objectiu de «promoure i conservar l'obra del poeta i difondre el seu missatge». La comissió executiva de la Fundació, presidida pel compositor Josep Maria Mestres Quadreny i que compta entre els patrons l'ajuntament de Barcelona i els crítics Daniel Giralt-Miracle i Lluís Permanyer, acordarà en la reunió ordinària que mantindrà avui mateix elevar al ministeri de Cultura –titular de la peça– una queixa formal per l'estat d'Incomunicació i exigir-li la reparació de l'obra. Així ho va confirmar divendres la historiadora catalana Glòria Bordons, comissària de l'exposició Escolteu aquest silenci –quasi-antològica consagrada a Brossa, fins al 31 de març a La Seca de Barccelona– i membre així mateix del patronat, estupefacta davant de la incúria que li hem reservat al nostre Brossa: «Està en un estat deplorable, no hi ha dret que el Governpermeti l'arraconament de l'obra per tanques publicitàries i no repari els desperfectes».

Si no és una targeta groga, si assembla molt, molt. Amb arguments similars despatxa Bordons l'excusa que el ministeri va donar la tardor passada per no intervenir Incomunicació: els tècnics del departament van determinar aleshores que les cicatrius que lluu la peça són conseqüència de tres lustres d'intempèrie i que formen per tant part de la biografia de l'escultura. Un gir copernicà respecte a la postura del mateix ministeri l'octubre del 2011, quan es mostrava decidit a restaurar l'obra i fins i tot havia fet una previsió de despesa: entre 500 i 3.000 euros, segons es limités la intervenció a canviar els totxos escantonats o es decidís construir de nou tot el mur. Bordons, que és la màxima especialista en l'obra brossiana, ho té clar: «Amb el tipus de danys que està patint, pot arribar un moment que no hi hagi cap mur, amb la qual cosa la intenció de l'obra s'haurà destruït totalment».

Una altra cosa, és clar, és l'eficàcia que pugui tenir la mediació de la Fundació Joan Brossa, per més benintencionada que sigui. El titular d'Incomunicació és el Govern i, com la mateixa historiadora admet, l'entitat té com a molt una «autoritat moral» per exigir la restauració de l'obra. En qualsevol cas, si el toc d'atenció serveix perquè el Govern freni la degradació de la peça, i el Comú, la proliferació indiscriminada de mobiliari urbà –una altra forma de vandalisme– tanta insistència haurà servit per alguna cosa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.