PUBLICITAT

L'executiva del PS nega l'escissió

GLÒRIA GURDÓ
ESCALDES-ENGORDANY

Judith Salazar, primera secretària del Partit Socialdemòcrata (PS), va desmentir ahir que des de l'executiva del partit hi hagués cap intenció d'escissió i va afegir que «oficialment no hi ha res, ni en cap moment s'ha parlat de res». I es va mostrar sorpresa per les declaracions del conseller general, Gérard Barcia, que va evocar la possibilitat de formar un nou partit progressista liderat per Jaume Bartumeu abans del proper mes de maig. Salazar va argumentar que «a l'executiva mai ningú no ens ha manifestat que el partit estés radicalitzat ni que tinguéssim problemes de funcionament, només puc dir que les comissions estan treballant de valent per preparar el proper congrés del qual encara no tenim ni el debat articulat». I va insistir «apostem per un debat ideològic i si hi ha un problema de lideratge que sigui la ciutadania qui decideixi».

No obstant això, Salazar va reconèixer que «hi ha persones que potser no tenen ganes d'arribar fins al congrés per parlar de lideratge però ens agradaria poder-ho aclarir dins del partit i no a través de les notícies que anem llegint a la premsa». I va reiterar que «la manera més democràtica de fer les coses és fer un congrés amb garanties, amb una conferència marc que englobi les diferents temàtiques i que la nova executiva pugui optar a les properes eleccions generals amb el temps suficient per preparar-se, sense que això vulgui dir tancar-se en un lideratge estricte». I va recordar que «si és cert que el primer secretari del partit és el candidat per excel·lència a unes eleccions, no sempre ha de ser així, com tampoc cal que el lideratge sigui sempre vertical».

En opinió de Salazar cal donar totes les oportunitats al primer secretari però «això no priva que també es pugui presentar un altre candidat, la vida dóna voltes i les coses poden canviar, per això a més del congrés, també preveiem les primàries». En quant al desgast que pot suposar per al PS les divergències que van apareixen, dia sí, dia no, a la premsa, Salazar es va mostrar crítica «tenim dos anys per tirar endavant un projecte i creiem que ja és hora de fer el punt, qui vulgui continuar perquè en té ganes que es quedi i qui no, és ben lliure de fer el què li sembli millor, ¡només faltaria!». I va concloure «som un partit seriós amb gent molt treballadora que té un projecte polític i que és l'única alternativa de govern, per això la via per clarificar-ho tot és la democràtica, seure i poder-ne parlar». Dilluns passat, el vicepresident del grup parlamentari socialdemòcrata, Gérard Barcia, va reiterar la seva fidelitat al president del seu grup, Jaume Bartumeu, criticant que «el partit no hagi afrontat una reflexió sobre l'ideari polític en lloc d'encetar un debat estèril i equivocat sobre les persones». Barcia que va llançar la possibilitat de que el PS es dividís i el grup més afí a Bartumeu constituís un nou partit, va insistir en que «si el projecte és erroni» no canviarà res si es canvia de líder». I va recordar la norantena de persones que van signar el manifest a favor de Bartumeu el desembre passat. En canvi, el secretari d'organització del PS, Marc Cornella, va coincidir amb Salazar que desconeixia la qüestió i va considerar que «tothom és lliure de manifestar-se». No obstant això, es va mostrar sorprès pel fet que «unes persones que van promoure un manifest que buscava la unitat del partit ara no la volen». I va afegir que «Bartumeu tindrà menys suport del que ens pensem, ja que a moltes persones se'ls va vendre el manifest d'una manera, quan en realitat només feia èmfasi d'una persona».

El manifest /A mitjans del desembre passat el nucli dur del Partit Socialista (PS), incondicional de Bartumeu, va fer públic un manifest per afirmar que el líder socialdemòcrata és «un actiu irrenunciable per al partit» al qual –també afegia– «li manca encara molt de camí per fer en la societat i en la política andorranes». El manifest va aparèixer alhora que també va transcendir que Pere López, exministre de Finances del govern Bartumeu, estava gestant una candidatura alternativa. Potser per això, el document advertia que «constatem amb sorpresa que el president del Grup parlamentari socialdemòcrata sembla discutit per un petit sector del seu propi partit». Els noranta signataris del document, entre ells l'excònsol d'encamp, Miquel Alís, l'exministre Claude Benet i els exparlamentaris Jordi Font i Bibiana Rossa, hi explicaven que «estem convençuts, tot i comptar amb les noves generacions, que no podem obviar o negar el pes de l'experiència d'aquells que ja en tenen». I van considerar que «en un moment tan delicat com l'actual, el PS no ha de plantejar un debat a l'entorn de les persones o de les generacions, sinó dels projectes». El manifest també acusava que «aquells que van voler veure Bartumeu com a responsable de tots els mals, es van equivocar estrepitosament o intencionadament». Els signataris van afegir que «va ser del tot absurd fer una fixació en una sola persona que va mostrar la virtut de voler treballar en pro d'Andorra, i que va demostrar que el seu lideratge al capdavant del govern de l'Estat, a més de lúcid, era valent».

Lideratge discutit / El president del PS, Victor Naudi, va justificar l'escrit en la «necessitat de sumar i de no restar». Naudi va insistir en que «totes les persones compten, hem de ser positius i no excloure ningú». I va afegir que la iniciativa del manifest vol tancar un episodi que «no té raó de ser, perquè en la problemàtica actual té poc sentit prescindir de persones amb l'experiència de Bartumeu». Naudi també va voler desvincular el manifest del proper congrés ordinari que el PS celebrarà a la primavera vinent explicant que «en tot cas, no serà pas d'aquest congrés que sortirà el candidat per a les properes eleccions generals del 2015». El president del PS va recordar que «tot i el nostre suport, Bartumeu és lliure de voler presentar o no un projecte ideològic i de decidir si vol o no ser candidat a les properes eleccions». I va matisar que el comitè executiu que surti del proper congrés serà l'encarregat de preparar les primàries «on els militants elegiran el candidat i la participació del partit en les properes eleccions generals».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT