• Els directors tècnics valoren els nou articles laborals de conformitat amb la Carta Social
• Nicolau argumenta que hi ha hagut qüestions en l'informe que «no han estat ben enteses»

Mercè Cabré, Gemma Cano, Maria Geli i Ramon Nicolau, ahir a la roda de premsa. Foto: TONY LARA

«El sentiment dels ministres és que hi ha hagut una incomprensió en alguns àmbits de la realitat del nostre país», amb aquestes paraules de la directora d'Afers Multilaterals, Gemma Cano, va començar ahir la valoració que els directors tècnics de Govern van fer de les conclusions de l'informe de seguiment de la Carta Social Europea del Comitè Europeu dels Drets Socials del Consell d'Europa, fet públic dijous passat. Els directors es van mostrar «sorpresos» sobretot en la valoració negativa dels aspectes referents a la integració dels discapacitats en l'educació i el món laboral, sobre els quals l'informe posava de relleu l'incompliment de quatre punts de la Carta Social Europea i reclamava més informació de cara a poder completar el proper informe. Pel que fa a educació, l'informe conclou que el dret de les persones discapacitades a integrar-se en l'educació i la formació no està garantit, basant-se en el fet que Andorra considera que l'escolarització a l'hospital o a casa, forma part de l'educació general, mentre que el Comitè la considera educació especial.

La directora de Suport a l'Ensenyament, Innovació i Avaluació Educativa, Mercè Cabré, va dir que «Andorra pot estar orgullosa de com s'atenen els alumnes amb discapacitat en un entorn ordinari», i que «les xifres parlen per si soles», ja que dels 134 alumnes discapacitats que hi havia el 2010, 126 estaven escolaritzats en un entorn ordinari. Cabré va dir que «pensem que el Comitè va entendre que quan parlàvem d'educació hospitalitzada o domiciliada ho fèiem com si aquesta fos una mesura definitiva per alguns alumnes, però és just al contrari, ens referíem a que podem garantir l'escolarització quan un alumne amb discapacitats té un problema mèdic que no li permet assistir a l'escola». De fet, «només hi ha hagut dos casos en tres anys que hagin rebut l'escolarització a l'hospital o a casa» va afegir. Cabré va concloure que «ens hem d'explicar millor de cara al següent informe».

Per altra banda, l'informe també destacava que no es garantien prou recursos efectius a les persones amb discapacitat que s'hagin pogut sentir discriminades en l'àmbit del mercat laboral i que manca informació sobre els ajustos i les ajudes que proporciona el Govern per garantir l'accés d'aquest col·lectiu al món laboral ordinari. En aquests sentit, l'assessor de Benestar, Ramon Nicolau, va explicar que el programa Agentas d'integració al món laboral funciona correctament, ja que dels 139 treballadors que tenia al 2010, 115 estaven integrats en empreses ordinàries, que rebien un suport. Però, va reconèixer que la majoria dels contractes a les persones discapacitades es gestionen a través de l'Escola Especialitzada de Meritxell, i que potser no s'havia informat bé en aquest sentit.

Pel que fa a les mancances de lleure i en l'accessibilitat al transport públic, Nicolau va reconèixer que hi són, però que aquestes ja les van identificar al 2010 i són sobre les que han treballat. A tall d'exemple, va posar el pla d'inclusió per a discapacitats als esplais que va començar el Nadal passat, tal i com va avançar aquest rotatiu, i la decisió del Consell de Ministres de posar com a condició obligatòria l'accessibilitat per a discapacitats per a les empreses que entrin a concurs el 2014. Nicolau va concloure que «hi ha hagut qüestions que no han estat ben enteses i qüestions sobre les que just ara s'està treballant», i per tant va preveure que «de cara al proper informe les conclusions seran plenament satisfactòries».

Món laboral / La directora del Departament de Treball, Maria Geli, es va mostrar satisfeta per les conclusions del Comité ja que valoren positivament les polítiques d'ocupació i els programes que s'estan duent a terme i que «ratifiquen que estem fent bé la nostra feina». En canvi, pel que fa a la discriminació en el treball, tema sobre el qual el Comitè ajorna la seva conclusió, Geli va dir que «la informació que es requereix són qüestions i procediments que no tenen sentit a Andorra per les dimensions del país, com ara que s'aporti la jurisprudència conforme s'aplica la inversió de la càrrega de la prova quan una persona ha estat víctima de discriminació». Això és un tecnicisme que segons Geli, «mai no s'ha hagut d'aplicar a Andorra».

Per a més informació consulti l'edició en paper.