• L'elevada demanda de les darreres lletres emeses i el baix tipus d'interès motiva la decisió
• L'Executiu analitza uns barems entre els 250 i els 300 milions, que permetrien «diversificar el risc»

Cinca compareix davant dels mitjans, ahir després del Consell de Ministres. Foto: ÀLEX LARA

El Govern va llançar fa dues setmanes la darrera emissió de deute públic, en modalitat de lletres del tresor, per un valor de 100 milions euros. D'aquests, 50 milions anaven destinats a particulars, i 50 a les institucions públiques. Un cop tancat el període de sol·licituds, el ministre portaveu va fer balanç ahir de la demanda rebuda, la qual està molt per sobre de l'emès. En el cas dels particulars, la quantitat total sol·licitada supera els 400 milions, és a dir, vuit vegades per sobre els 50 milions establerts. Aquest interès inversor, sumat a una conjuntura amb uns tipus d'interès a la baixa i per tant favorables, ha motivat al Govern ha fer un pas endavant en l'emissió de deute. Tal i com va informar el ministre portaveu, Jordi Cinca, el salt qualitatiu –i quantitatiu– passa per fer una emissió internacional de deute públic.

Cinca va reconèixer que «fa un any i mig no em veia amb cor» de fer cap subhasta més enllà de les fronteres andorranes, perquè «era un risc innecessari». Però la nova conjuntura crida ha tirar endavant una internacionalització que permetria, per una banda, «donar visibilitat al país», així com «consolidar la plaça andorrana» i «diversificar el risc» que suposa que l'endeutament del Govern estigui en mans de pocs. I és que traslladar part del deute a l'estranger permetria que no l'hagués d'assumir només l'economia andorrana, i més concretament els bancs, va justificar Cinca. D'aquesta manera, «els diners que ara es destinen a finançar el deute públic es podrien destinar a finançar activitat privada».

De moment el Govern hi està treballant, amb una quantia que seria més elevada que les emissions que s'han fet ara amb caràcter local. Cinca va parlar d'una xifres entre els 250 i els 300 milions euros i a 3 o 5 anys. El titular de la cartera de Finances va exposar que caldrà un treball important, perquè «no ens podem permetre fracassar», en relació a la «mala imatge» que generaria pel país que no es col·loqués tota l'emissió.

Malgrat la voluntat d'internacionalitzar el deute públic, l'Executiu seguirà apostant per les emissions locals. Això sí, i veient el clima de confiança entre els inversors, la intenció és replantejar el calendari de les properes subhastes, anticipant-les «per aprofitar el moment favorable». Per tant, arribaran abans del previst –possiblement aquest mateix any– les emissions a més llarg termini i també les emissions de bons de l'Estat.

L'INAF, EL QUE MÉS DEUTE DEMANA / Tornant al balanç de la darrera subhasta, a més dels 50 milions per a particulars s'havia reservat per primera vegada un altre tram de 50 per a les institucions. En aquest cas la demanda no ha estat tan sobrepassada: 67,5 milions d'euros. Qui més ha demanat ha estat l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), seguit d'Andorra Telecom i la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS).

En tots dos casos –el tram institucional i el tram per a particulars– tenen un interès anual del 3% i un venciment a 18 mesos. La quantitat que finalment s'adjudicarà a cada inversor es farà per prorrateig. La forta demanda obliga a fer un prorrateig amb una proporció d'1 sobre 8.

El ministre va informar que actualment i gràcies a les darreres emissions de deute, la dependència del sector financer pel que fa a l'endeutament del Govern és del 50%. També s'ha allargat la durada del deute, que se situa en els quatre anys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.