• Els darrers tres anys baixen en picat les sol·licituds per a poder exercir la professió
• Envejat a països veïns, el servei compta a dia d'avui amb una vintena de dones amb permís

Una guarda d'infants a casa seva, cuidant a tres nens Foto: TONY LARA

Fa dotze anys entrava en vigor un decret per a regular la professió de les persones –en la seva pràctica totalitat dones– que es dedicaven a cuidar infants a casa seva. Tal i com recollia la pròpia legislació, es tractava d'un servei que s'estava «implantant amb resultats positius a diferents països europeus» i que a Andorra començava a ser una realitat tenint en compte «les seves peculiaritats econòmiques i socials». La regulació d'aquesta professió suposava un pas capdavanter i situava el país entre els pocs d'Europa que tenien una legislació al respecte, afavorint un cert auge de la demanda, i en conseqüència també de l'oferta. Però dotze anys després, i sobretot arran de l'inici de la crisi i la pèrdua de capacitat adquisitiva per part de les famílies, aquest servei està perdent notorietat i també treballadores. De fet, aquest any encara no hi ha hagut cap nova acreditació de guarda d'infant concedida, i només cinc els darrers dos anys. Un fet que fa perillar la continuïtat d'aquesta professió, tal i com exposen des del Col·lectiu andorrà de mainaderes.

La seva presidenta, Manuela Torrado, va assegurar que els darrers anys la situació «ha canviat molt» respecte a la bonança de principi de segle, i la demanda de famílies que opten perquè els seus fills es quedin a casa de mainaderes «està molt parada». El motiu el tenen clar, la crisi: «quasi no tenim feina perquè la gent s'ho munta amb la família», va manifestar Torrado. Ella mateixa ja no exercita com a guarda d'infant, i la pròpia associació també està «pràcticament aturada».

Les dades facilitades pel Ministeri de Salut i Benestar corroboren aquesta situació. Actualment hi ha 21 persones acreditades que poden exercir com a guardes d'infants a domicili al país, 10 de les quals a la parròquia d'Andorra la Vella, sis a Escaldes, dos a Sant Julià, dos a Encamp i una a Ordino. Però aquesta vintena de dones són en nombre les mateixes que fa tres anys. I és que des del 2010 només s'han validat cinc acreditacions, i hi ha hagut les corresponents baixes de dones, en general perquè han marxat del país.

Malgrat que es tracta d'un servei ben valorat per la ciutadania, és econòmicament més car que la llar d'infants, ja que l'atenció que es fa als menuts és més personalitzada –cuiden un màxim de quatre nens– i evidentment també més car que deixar-los amb algú de la família. A més, el fet que augmenti el nombre de persones que s'hagi quedat sense feina fa que moltes famílies optin per ser ells mateixos els que cuidin dels seus fills.

Per constatar la davallada es poden comparar les dades actuals de sol·licituds amb les d'abans del 2011. Llavors el Ministeri autoritzava a exercir de guarda d'infant fins a 12 persones en només un any, com és el cas de 2009 i 2008.

De fet, aquest 2013 encara no s'ha entrat cap demanda al Ministeri. El curs que organitza i subvenciona el Govern per tal de poder exercir la professió ha comptat aquest any amb 12 persones, nou de les quals han aprovat, però no s'han interessat finalment per obtenir l'acreditació. Tots els alumnes eren dones, entre els 20 i els 60 anys, de nacionalitat portuguesa, espanyola, andorrana i algeriana.

L'any passat es van tramitar tres autoritzacions de dones que van superar el curs, però finalment van decidir renunciar a dedicar-se a aquesta professió.

Malgrat que al país aquesta professió perd volada, es tracta d'un servei envejat a països veïns. Sense anar més lluny, col·lectius catalans –com és el cas de la Fundació Pere Tarrés– han demanat una legislació similar a l'andorrana per a poder legalitzar la situació de les mainaderes que tenen infants a casa seva.

Per a més informació consulti l'edició en paper.