• La cerimònia dels premis de la Fundació tindrà lloc el 14 de novembre a Ordino

Susanna, Villatoro, Planelles, Esteve i Mascarell, en la reunió del patronat de la Ramon Llull, ahir a la casa d'Areny-Plandolit, seu de la Fundació. Foto: TONY LARA

La reglamentària reunió semestral del patronat de la Fundació Ramon Llull, ahir a la Casa d'Areny-Plandolit, va acabar contra pronòstic –i contra el que diu la història d'aquestes trobades– amb novetats relativament sucoses. D'entrada, el ministre Albert Esteve hi va colar la proposta que el pavelló andorrà a la Biennal recali a Barcelona una vegada es clausuri la fira veneciana. Una idea prou interessant perque garanteix a l'aventura de Balmaseda, Bosque i Morrison un recorregut exterior que fins ara naixia i moria a la ciutat italiana. És clar que es tracta d'una declaració de bona voluntat, d'aquestes que no costen ni cinc i que ahir no es van concretar ni l'on ni el quan, i també que el director de la Fundació, Vicenç Villatoro, no es va voler comprometre a instituir aquest intercanvi artístic com una de les activitats ordinàries de la Ramon Llull. Insistint en aquesta via, Esteve també va deixar oberta la porta a una certa itinerància del pavelló andorrà pels territoris integrats a la Fundació i, a la inversa, va convidar el pavelló català –que participa als anomenats Eventi Collaterali de la Biennal– a fer una parada al Principat.

Però tot això encara s'ha de lligar així que ja es veurà. En el terreny dels fets concrets, la Ramon Llull va aprovar ahir la incorporació de l'anomenada Xarxa de Municipis Balears, que integren 27 ajuntaments de Mallorca, Menorca i Eivissa i que ve a substituir –ni que sigui espiritualment– el govern de les Illes, que es va retirar de la Fundació el desembre del 2011. Una altra incorporació que de retruc toca a la Ramon Llull és la de la ciutat de Barcelona. Però no a la Fundació sinó al consorci de l'Institut Ramon Llull, que és l'ens a través del qual participa la Generalitat a la Fundació. Un laberint adminstratiu, ja ho veuen, però retinguin només que el govern d'Andorra és patró de la Fundació, que té en el cap de Governe l president natural, i la seu, a la Casa d'Areny-Plandolit. El cas és que aquest fitxatge permetrà –en paraules de Villatoro– «que tots els territoris del domini lingüístic es beneficiïn de la imatge de marca de Barcelona».

Més acords: la Ramon Llull gestionarà a partir del 2014 l'estand corresponent a la llengua catalana a Expolangues, la fira de la diversitat lingüística que té lloc cada febrer a París –i en què Andorra ja va prendre part el 2010 amb magres resultats–, i la cerimònia dentrega dels tres premis internacionals que porten el nom de la Ramon Llull tindrà lloc el 14 de novembre a la Casa d'Areny-Plandolit en una cerimònia que el ministre Esteve vol obrir al ciutadà, per evitar la sensació endogàmica que va presidir l'edició de l'any passat, en la qual van resultar premiats el traductor Robert Lesfargues, el catalanòfil Gerog Kremnitz i el museòleg Peter Murray –¿qui se'n recorda, vuit mesos després? Tot plegat ho sufragarà la Fundació amb un pressupost de 28.000 euros, que es reparteixen l'Institut Ramon Llull (18.600 euros) i el Govern d'Andorra (9.300).

Per a més informació consulti l'edició en paper.