• Els Petits Cantors Lliures d'Andorra es van guanyar el cor del públic a l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana

El grup dirigit per Metayer durant el concert de la Massana, dilluns Foto: EL PERIÒDIC

En sortir del primer concert del Femap, se'm va formular una inquietant pregunta, com ara si la música antiga podia arribar a les majories avui en dia. En aquell moment recordo haver vacil•lat però dilluns al matí vaig rebre la resposta tot escoltant la ràdio. Un grup tant conegut com els Pet Shop Boys, ha escollit la música del compositor anglès Henry Purcell -en concret un cànon de la opera King Arthur que ja havia utilitzat en Micheal Nyman, en la banda sonora del film el contracte del dibuixant - per reinventar-se en el seu single “Love is a bourgeois contract” (l'amor és un contracte burgés). Aquests reconeguts músics començaren la seva carrera ja en la adolescència, per acabar guanyant-se la fama internacional. Qui sap si algun dels integrants del cor dels petits cantors lliures d'Andorra, seguirà els seus passos en un futur i es convertirà en un músic que reinterpretarà la música que va aprendre mentre anava de gira amb el cor. Una gira que acabava a casa, en el concert que varen poder escoltar a la Massana.

El mateix matí del concert, un dels adults integrants del cor, em comentava com de satisfet es sentia amb la gira. A la pregunta de si estarien en forma per a la tarda-nit -el concert es va dur a terme en un horari apropiat per als infants, les vuit - em va respondre que potser la canalla, estava un xic cansada. Xocava veure a alguns dels integrants del cor, improvisant un petit partit de futbol, com una mena d'escalfament, minuts abans de abillar-se amb el vestit blau, però encara amb americana i corbata. L' energia que desprenien aquella canalla, - doncs es ven sabut que la carn que creix es mou- feia presagiar un bon concert.

I així, fou. Sota l'esguard dels retaules de la església de Sant Iscle i Sant Victòria , ja les primeres notes de Zadok the Priest, de George Friederic Handel ens feien entendre que el pre-calentament futbolístic no havia pres gens de força al cor, ans el contrari. Tot seguit la interpretació de tres petites obres de Narcís Casanoves, em van fer adonar de com d'assajades estaven. Unes peces que van precedir a un dels moments màgics de la nit quan les veus blanques, varen flanquejar als espectadors, tant pels laterals com pel passadís central, per interpretar un sentit Ave Maria de Vatilov. Un efecte molt aconseguit en obtenir la rèplica de les veus més madures des de l'escenari. La missa en Do de Mozart i l'Alel·luia de Handel, van completar el repertori. Poc abans del bis, on es va tornar a reviure el màgic moment del Ave Maria, es va poder veure alguna llàgrima furtiva dels components del grup, que no podia ocultar les moltes vivències de la gira que tot just acabava. Un fet que, afortunadament, van aconseguir transmetre als espectadors que malauradament foren escassos. H

En sortir del primer concert del Femap, se'm va formular una inquietant pregunta, com ara si la música antiga podia arribar a les majories avui en dia. En aquell moment recordo haver vacil·lat però dilluns al matí vaig rebre la resposta tot escoltant la ràdio.

Un grup tant conegut com els Pet Shop Boys, ha escollit la música del compositor anglès Henry Purcell –en concret un cànon de la opera King Arthur que ja havia utilitzat en Micheal Nyman, en la banda sonora del film el contracte del dibuixant– per reinventar-se en el seu single Love is a bourgeois contract (L'amor és un contracte burgés). Aquests reconeguts músics començaren la seva carrera ja en la adolescència, per acabar guanyant-se la fama internacional. Qui sap si algun dels integrants del Cor dels Petits Cantors Lliures d'Andorra seguirà els seus passos en un futur i es convertirà en un músic que reinterpretarà la música que va aprendre mentre anava de gira amb el cor. Una gira que acabava a casa, en el concert que varen poder escoltar a la Massana.

El mateix matí del concert, un dels adults integrants del cor, em comentava com de satisfet es sentia amb la gira. A la pregunta de si estarien en forma per a la tarda-nit –el concert es va dur a terme en un horari apropiat per als infants, les vuit– em va respondre que potser la canalla estava un xic cansada.

Xocava veure a alguns dels integrants del cor, improvisant un petit partit de futbol, com una mena d'escalfament, minuts abans de abillar-se amb el vestit blau, però encara amb americana i corbata. L'energia que desprenien aquella canalla –doncs es ven sabut que la carn que creix es mou– feia presagiar un bon concert.

I així, fou. Sota l'esguard dels retaules de la església de Sant Iscle i Sant Victòria , ja les primeres notes de Zadok the Priest, de George Friederic Handel ens feien entendre que el precalentament futbolístic no havia pres gens de força al cor, ans el contrari.

Tot seguit la interpretació de tres petites obres de Narcís Casanoves em van fer adonar de com d'assajades estaven. Unes peces que van precedir a un dels moments màgics de la nit quan les veus blanques, varen flanquejar als espectadors, tant pels laterals com pel passadís central, per interpretar un sentit Ave Maria de Vatilov. Un efecte molt aconseguit en obtenir la rèplica de les veus més madures des de l'escenari. La missa en Do de Mozart i l'Alel·luia de Handel, van completar el repertori. Poc abans del bis, on es va tornar a reviure el màgic moment del Ave Maria, es va poder veure alguna llàgrima furtiva dels components del grup, que no podia ocultar les moltes vivències de la gira que tot just acabava. Un fet que, afortunadament, van aconseguir transmetre als espectadors. que malauradament foren escassos.

Per a més informació consulti l'edició en paper.