• Sis grups d'Espanya, França, Portugal i Itàlia participen a la 13a edició de la Trobada, el 10 i l'11 d'agost

Els components de La Coixinera: la formació mataronina serà un dels ganxos de la 13a Trobada de buners Foto: Diari del Maresme / J.M. Morales

L'última edició de la Trobada de buners va ser el 2010, Fins aleshores, i des de la seva creació, a finals dels 90, era una cita anual i s'havia convertit en un festival de referència en l'àmbit de la música tradicional dels Pirineus. Però la crisi va arrambar amb aquella estupenda iniciativa –el Comú va optar per estalviar-se els prop de 30.000 euros que s'havien cruspit les últimes edicions– i va obligar a suspendre-la sine die i en espera de temps millors. La intenció inicial era convertir la Trobada en biennal, però el 2012 tampoc es va convocar. Però la travessa del desert sembla que s'ha acabat i aquest estiu sí que hi haurà buners a Ordino. Serà el 10 i l'11 d'agost, amb un format –això sí– reduït, a to als vents d'austeritat que bufen en la cosa pública: cinc formacions en l'apartat diguem-ne oficial, amb la reglamentària missa bunera de diumenge. Tampoc aquesta vegada hi haurà l'exposició monogràfica consagrada a l'instrument que es va convertir en un dels segells distintius de la Trobada, i per on van desfilar des de la ciaramelle italiana fins a la gaita de fole portuguesa, la cornamusa occitana, la gaita de bolo aragonesa, el sac de gemecs català, la xeremia mallorquina i, naturalment, les mares de totes les bunes: la gaita gallega i la irlandesa.

Això s'ha acabat, com també els noms amb ganxo mediàtic. El 2010 encara van venir Berto Varillas, referència de la gaita asturiana i company de generació de José Ángel Hevia, així com John McSherry. Aquest curs la condició de cap de cartell recau en Charanga, banda originària de Trás-Os-Montes que protagonitzaran el concert inaugural –el 10 d'agost a la plaça major, immediatament després de la cercavila inaugural– i els catalans de La Coixinera. Atenció en aquesta formació de llarga trajectòria –va néixer el 2001 a Mataró– i que s'ha fet un lloc al sol de la música folk amb un peculiar còctel que combina les melodies tradicionals amb el rock i les bases pregravades, i uns directes d'impacte –ballarina inclosa– que fan realitat el que prometen al subtítol: La Coixinera, companyia de saraus. Debutaran a Ordino el clip de Mar i muntanya –el single del seu últim disc, Transformacions– acabat de sortir del forn: una versió diguem-ne sobiranista –«Això no és França,/ tampoc Espanya./ El meu país la festa empunya:/ un paradís... és Catalunya»– del megaclàssic de Woody Guthrie –potser els soni més la versió que en va fer Bruce Springsteen, fins i tot la del Grup de Folk.

El cartell de la 13a Trobada es completa amb l'habitual dosi francesa, a càrrec en aquesta ocasió dels gascons Matta/Rouch, tercet que combina la percussió, la cornamussa i l'oboè que té a punt, a punt, la seva primera criatura: es dirà Pyrénées –d'acord: no s'hi han escarrassat gaire, a l'hora de buscar-li títol– i està previst que el cedè es publiqui a la tardor. Potser a Ordino ens en deixaran un tastet. I queden dues bandes: els piemontesos Stygiens, renovadors del repertori tradicional del seu tros de món, i els occitans Zinga-Zanga, amb un espectacle de carrer per posar el punt final de la cita bunera. No hi haurà aquest any presència local –el 2010 van ser Galandorum, els primers i últims buners del país que han desfilat per la Trobada– però sí que repeteixen l'organista Xuan Carlos Castro i el gaiter Xosé Sancho, que acompanyaran la missa de diumenge a Sant Corneli. Com és habitual, els concerts seran gratuïts i es repartiran entre la plaça major (Charanga, Zingui Zanga), els jardins de la Casa d'Areny-Plandolit (La Coixinera), la plaça del Prat de Call (Matta/Rouch) i l'Auditori (Stygiens).

Per a més informació consulti l'edició en paper.