PUBLICITAT

Brossa estrena 'Incomunicació'

  • Dos anys després de la denúncia d'EL PERIÒDIC, el ministeri restaura el poema corpori de l'artista català a la plaça de l'STA a la capital H Aquest juliol l'il·luminarà amb dos punts de llum
A.L.
ANDORRA LA VELLA

Periodic
El poema corpori de Brossa torna a lluir en tot l'esplendor original a la placeta de l'STA; a baix, l'estat deplorable que presentava fins a principis de juliol i que ELPERIÒDIC ha denunciat repetidament des del 2011 Foto: TONY LARA

«Brossa, desnonat». Aquest era el sonor titular amb què el 19 d'octubre del 2011 denunciàvem des d'aquest mateix racó de diari la incúria institucional que havia convertit Incomunicació, el poema corpori de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) que des del 1994 senyoreja la placeta de l'STA a la capital, en una pura ruïna –totxos escantonats, esberlats i a punt de desintegrar-se– camuflada a més, com si a algú li fes nosa, un entorn colonitzat pel mobiliari urbà més heterogeni, des de faroles, plafons, banderes, pirulís, bancs i arbustos fins a una estupenda renglera de contenidors d'escombraries, en un involuntari pseudohomenatge a l'artista.

Han hagut de passar quasi dos anys i mitja dotzena d'articles més recordant periòdicament el deplorable estat del monument –ubicat per a més inri en una de les cruïlles més concorregudes de la capital– perquè el ministeri, titular de la peça, es donés per al·ludit i posés fil a l'agulla. Va ser a principis de juliol i de manera gairebé clandestina, tot sigui dit. Els tècnics del servei de Patrimoni van escollir els maons del mur que talla e dos la taula del poema i un operari de Construccions Purroy el va refer de nou. L'operació es va fer in situ: primer es va retirar el mur i després se'n va erigir un de nou. Diu la directora de Cultura, Montserat Planelles, que era l'única opció perquè substituint només els totxos afectats la intervenció hagués resultat massa òbvia.

El pressupost aproximat –el material més la mà d'obra– frega el miler d'euros, i ara queda pendent la segona fase de l'Operació Brossa: instal·lar dos punts de llum, un al davant i l'altre probablement al darrere de la taula, perquè el poema llueixi també de nit. Una actuació de sentit comú en què per algun motiu ningú no hi havia caigut fins ara. I han hagut de passar quasi dos decennis. De passada, es podria estendre aquesta fal·lera per il·luminar l'escultura a la via pública també a Noblesse du temps, el rellotge tou de Dalí a la Rotonda de la capital, que espera torn des que l'hi van plantar, l'estiu del 2010.

Però aquesta és una altra història i avui havíem vingut aquí a parlar de Brossa. El cas és que el ministeri s'ha decidit a intervenir Incomunicació just després que la Fundació Brossa, l'entitat catalana que vetlla per la memòria de l'artista i que presideix el compositor Mestres Quadreny, dirigís al febrer una carta al ministre Esteve en què denunciava l'estat «deplorable» de l'obra, així com les tanques publicitàries que n'impedien la correcta lectura –era l'època en què l'STA hi va plantar un enorme cartell just al costat, com si no hi hagués més lloc a la plaça– i l'instava a reparar-ne els desperfectes i adequar-ne l'entorn. Planelles sosté que no, que la intervenció estava planificada des de principis de curs i que la carta de la Fundació Brossa no en va ser el detonant. Potser no. Però el cert és que a l'octubre del 2012 el mateix ministeri confirmava –i així en deixàvem constància– que la reparació de la peça de Brossa no figurava entre les prioritats de la temporada. Al març següent, just després de la carta de la Fundació, el departament canviava d'opinió i llavors sí, Incomunicació passava a encapçalar la llista d'espera. Si ha calgut esperar fins ara, afegeix la directora de Cultura, és per prudència: «Gran part dels desperfectes de l'obra es deuen a petards, per això vam pensar que era millor no tocar-la fins que passessin les verbenes de Sant Joan i de Sant Pere».

Les causes, al final, són en aquest cas –com en tantes ocasions a la vida– el menys important. El que compta és que l'únic Brossa que il·lustra la nostra via pública –que forma part del selecte grup dels 23 poemes corporis ¿creats? ¿dissenyats? ¿ideats? per l'artista–ha recuperat l'esplendor original i que després de tres lustres de deixadesa no és aquest el moment de posar-nos lepafils. Menció a banda mereix l'entorn d'Incomunicació: el ministeri només assumeix la responsabilitat de reconstruir la peça i instal·lar la il·luminació nocturna, així com de renovar la placa informativa, avui pràcticament il·legible. La resta del mobiliari que atiforra la placeta és, diu, cosa del Comú i de l'STA. Així que –ens temem– al poema continuaran sortint-li veïns més o menys exòtics i més o menys indestijables. Però aquesta és una guerra perduda, i només cal veure com ha quedat Noblesse du temps, entaforada entre les terrasses dels restaurants de la Rotonda.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT