• Amb un pressupost de 18.000 ?, serà biennal i alternarà amb l'Art Camp

La cap de promoció d'Ordino, Mari Soto, davant de l'esgarfiat amb la lletra de Les ninetes, a la façana lateral del comú Foto: ANA

La bona notícia és que Ordino ha salvat ni que sigui in extremis, quan molts ja ens n'estàvem a punt d'oblidar, la Trobada de buners, una de les cites de referència del calendari de la música tradicional a l'estiu pirinenc. L'última edició va tenir lloc al 2010, i aleshores es va anunciar que en endavant tindria caràcter biennal. Però el 2012 va fallar i des d'aleshores, el silenci. El conseller de Turisme, Bartumeu Gabriel, va assegurar ahir que el mutis de l'any passat va ser purament conjuntural, per establir una dinàmica en què l'Art Camp i els buners s'anessin alternant, i que en endavant es convocarà cada dos anys. Hi haurà una 14a edició que tindrà lloc al 2015. Però no avancem esdeveniment: havíem vingut aquí a parlar de la 13a trobada, el 10 i l'11 d'agost i amb un cartell que –com avançava la setmana passada EL PERIÒDIC, i vet aquí la mala notícia– s'ha retallat aquesta edició a tan sols cinc grups: dos de francesos –els gascons Matta Rouch i els occitans Zinga Zanga–, un d'espanyol –el català La Coixinera–, un de portuguès –Charanga, arribat directament de Trás-Os-Montes– i un altre d'italià –els piamontesos Stygiens, que protagonitzaran per cert el concert de nit a l'Auditori. Cosa de la crisi, que ha obligat a retallar el pressupost de la cita dels 28.000 euros del 2010 fins als 18.000 d'aquest a edició.

L'altra notícia agredolça és el toc andorrà de la Trobada, que fa dos anys va anar a càrrec de Galandòrum –el grup la Casa de Galícia– i que aquest any prendrà la molt exòtica però prometedora forma d'una primícia d'arqueologia musical: Zinga Zanga estrenarà en el concert de cloenda del festival –l'11 d'agost a la plaça major, just després de la tradicional missa bunera– una versió per a gaita de Les ninetes d'Ordino. Sí, home, aquella cançoneta... ¿infantil? que fa així: «N'hi havia tres ninetes/ de la vila som, de la vall d'Ordino,/ assegudes en un banc,/ de la vila som, de la vila gran». Pomada en va fer anys enrera una versió lliure i més aviat canyera –amb gralles i tota la pesca– retitulada Cant d'amor, però nosaltres preferim la minimalista, amb estructura de cànon i d'una exquisida senzillesa, enregistrada pels Petits Cantaires Lauredians. Caldrà veure cap on es decanta Zinga Zanga, que a més incorporarà Les ninetes d'Ordino –una melodia anònima del segle XVII– i al disc que els occitans tenen en cartera. Si els ha quedat el cuquet per saber-ne més, a la façana lateral del comú d'Ordino hi trobaran esgrafiada la lletra de la història de les tres donzelles que esperen pacientment l'arribada dels seus amants –i dels regals amb què pensen festejar-les.

No està malament, en absolut. Però un dels talons d'Aquil·les de la Trobada continua sent el desèrtic panorama gaiter que exhibeix el (suposat) país de la buna. La presència d'Albert Adellach i Galandòrum, el 2010, va suposar la primera incursió andorrana a Ordino després de dotze edicions. I aquest any no ha sigut possible per problemes de calendari, segons l'organització. En qualsevol cas, es tracta d'un balanç ben magre i un dels objectius prioritaris de la Trobada potser hauria de ser estimular l'ensenyament de la gaita a les escoles de música: perquè trobar un buner a la parròquia de la buna és avui una feina titànica. Quasi un miracle.

Per a més informació consulti l'edició en paper.