La ministra de Salut i Benestar Social, Cristina Rodríguez, a les dependències del ministeri Foto: TONY LARA

MINISTRA DE SALUT I BENESTAR.

Per a la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, la primera responsabilitat del ministeri que presideix és assumir el seu rol, cosa que diu que no passava perquè no assumia funcions de planificació, finançament i regulació. I recorda que «la CASS i el SAAS, han actuat fins on podien actuar, perquè el ministeri no assumia, sinó que delegava». I, sense pèls a la llengua , reitera que «ho delegava tot, des de la responsabilitat fins a les actuacions». Per això té clar que ha arribat l'hora d'endreçar la casa, tot i que admet que hi està treballant des dels anys 90.

–¿Què és el model d'atenció sanitària, un model de contenció?

–No, primer de tot és un model regulador de tot el què cal regular en un sistema de salut. Regular no és posar traves ni controls per posar-los. És establir unes regles de joc en benefici de l'usuari i del pacient.

–¿També ha implicat alguna retallada?

– Accepto que hi hagut una retallada en quant a la disminució de salaris que s'ha fet per contenir la despesa pública. Però s'ha aplicat a tota l'Administració i a totes les parapúbliques. És una política salarial que representa una disminució del 10%. Però tot i amb això tenim un marge d'eficiència i d'eficàcia enorme, per tant, no considero que estem retallant en Salut.

–¿I perquè tants descontents?

–Estem sentint, dia sí, dia no, que estem retallant percentatges de reemborsament i medicaments. No estem retallant medicaments, sinó que estem seguin les mateixes passes que els països responsables. Dins d'una política sanitària i d'una política del medicament, hi ha medicaments que han de ser reemborsats, d'altres que han de ser gratuïts, entre ells medicaments que són molt costosos. Però són molts els medicaments que ja no tenen cap valor terapèutic. I no és Andorra, petita Andorra que no té cap agència farmacològica, que decideix de manera unilateral i sense les referències que necessitem, al contrari.

– ¿I seguim les pautes de França i Espanya?

–Privilegiem el que es fa als països veïns perquè són els països amb els que treballem en els sistemes d'alertes i de control, i tot i amb això, quan apliquem disminucions de reemborsament o fins i tot, traiem alguns medicaments de la llista de reemborsats no ho fem de manera sistemàtica, sinó que mirem quines patologies pot afectar i aportem les precisions i les limitacions que cal.

–¿Es tracta d'un ‘medicamentazo' a l'andorrana?

–Tot i el medicamentazo d'Espanya, Catalunya va decidir estalviar la mesura a algunes patologies. Aleshores, la pregunta va ser: ¿Com s'ho farien per determinar en quins casos s'havien de reemborsar els medicaments? Molt fàcil, perquè a la recepta hi ha la indicació del metge. És molt important també que els professionals quan fan una recepta o un historial mèdic, hi posin el mínim d'informació que hi han de posar, que serà molt benvinguda per ajudar-nos a prendre decisions, ja sigui a nivell de la CASS o del ministeri, que ha de decidir amb criteri i en base a la informació codificada que proporcioni el metge.

–¿O sigui que serem més curosos?

No substituïm ni volem substituir el què no cal. Amb aquest canvi els Col·legis tenen una gran responsabilitat perquè qui prescriu és el metge. És molt important tenir, a més dels col·laboradors, les referències del propi col·lectiu de facultatius i de l'usuari. El pacient té costums i també pot tenir la impressió que un medicament li va bé i si el metge li en prescriu un altre pot pensar que no té el mateix efecte. No eludim cap debat sinó que volem nodrir el debat, no només amb el que es discuteix a nivell internacional o d'Europa, sinó també a nivell de país. Quan traiem un medicament d'una llista o en disminuïm el reemborsament és perquè considerem que és en benefici de l'usuari i del pacient.

–¿El sistema de salut i de seguretat social dóna joc als excessos?

–Tots els Governs que he conegut posen límits al sistema perquè no hi hagi ni abusos, ni excessos. Aquesta paraula no agrada perquè sembla que insultis a la professió. Però sí, hi ha abusos i hi ha excessos, estan analitzats perquè la despesa sanitària es controla des de fa anys. L'hem de justificar així com el seu creixement significatiu. Si està justificat perfecte i si no està justificada, cal fer la part de les coses. Quan no hi ha control i no hi ha servei d'inspecció. que ara hi estem treballant, tot està permès. És difícil que cada un es marqui un límit. No si val a parlar de problemàtiques quantitatives, sinó que cal parlar de qualitat.

–¿Aposta per acotar el sistema?

–És el repte que tenim ara. Estem treballant en la posada en marxa d'un servei d'inspecció sanitari i social a nivell del ministeri i en total coordinació amb l'evolució que ha de fer el servei d'inspecció mèdic de la CASS. Controlar l'evolució de la despesa sanitària és donar-nos els mitjans per garantir la qualitat de l'atenció sanitària ara i en el futur.

–¿La modificació de la llei de la CASS va en aquest sentit de sostenibilitat?

–La modificació de la llei de la CASS vigent, comporta que de les tres branques que hi ha, només en quedaran dues, que són la branca general i la branca de jubilació. La branca de prestacions familiars passarà a ser gestionada per Benestar. Fem pagar a la CASS el què li pertoca com a seguretat social. La resta forma part de la protecció social i de la responsabilitat de l'Estat.

–¿Aquesta és la reforma més destacada que introdueix el nou text?

–És la primera vegada que es fa i es fa en coherència i en coordinació amb la proposta de llei que ja s'ha entrat a tràmit de serveis socials i sociosanitaris. Reformem la branca general o de malaltia que només s'ocuparà de les prestacions de malaltia. I en aquest àmbit també introduïm unes eines pràctiques d'avaluació com ara intervenir en les tarifes de responsabilitat, en els percentatges de reemborsament i en altres formes de topall, sent conscients del què és una despesa sanitària. Reitero tot és en benefici de la població i de l'usuari. La problemàtica no és disminuir tarifes. ¿Perquè de què serveix si incrementes el volum d'actes sense cap justificació?

–¿A més de la despesa farmacològica també es controlaran els actes dels facultatius?

–Hi ha persones que diuen com que no puc facturar el mateix volum hauré de disminuir la qualitat, horror!!! Aquí el què cal és una política de salut i un comportament de prestacions de salut que responguin a les necessitats. No es tracta d'una oferta que condicioni una demanda. Hi ha necessitats de salut i de presa en càrrec i això ha d'arribar a uns volums justificats. No s'hi val a incrementar el volum d'actes sense cap justificació. És el que estem demanant perquè disminuir tarifes de responsabilitat no té cap sentit sense aquesta vessant lògica.

–¿Com es controla ara la despesa?

–En aquests moments estem seguint l'evolució de la despesa des de la CASS que té una missió de control en alguns actes. La població està en disminució, no tenim cap problemàtica, cap patologia especial que s'hagi incrementat, no tenim cap episodi epidèmic. I en canvi, constatem que hi ha un creixement del volum d'actes important. Volem saber perquè. Això no vol dir que no es puguin justificar però cal fer-ho. Hi ha una disminució de l'activitat a l'hospital significativa, en canvi a les consultes, no tant.

–¿Potser si que tenim un episodi atípic amb la crisi que ens assetja?

–Vivim uns moments difícils i ben entès el metge pot tenir en compte la conjuntura econòmica i social, per al bé del pacient. Els metges ho diuen. Hi ha més baixes, tot i que l'evolució està continguda des que se'n fa el control. Però reitero hem de saber quina justificació tenen, no per posar en dubte la qualificació dels professionals, sinó perquè estan ajudant a una persona i no només valoren una patologia, sinó que també valoren que està en un context de dificultat. El que volem és ser transparents perquè assumeixi les responsabilitats qui ho ha de fer. Pertoca a Benestar assumir la responsabilitat de protecció social. Aquest és l'enfocament de la llei vigent i independentment, de la modificació de la llei que estem fent, ja estem actuant en aquest sentit.

–¿El fet que la CASS deixi de pagar el 33% de la factura del metge no concertat està aixecant polèmica, la decisió s'assimila també a l'estalvi?

–Els convenis de la CASS van lligats a la cartera de serveis que ha d'oferir el país, sabent que una part de l'oferta està aquí i una altra part està fora. Hem arribat al moment de decidir què és el que hem de fer a Andorra i què és el que es fa fora, finançat públicament. El nombre de centres de referència que tenim a fora és molt ampli. No escollirem quatre metges i dos centres. El ventall de centres de referència que tenim sobretot a Toulouse i a Barcelona i en d'altres llocs, és i serà prou ampli. El que volem és que siguin centres de referència i que la relació amb la CASS no sigui únicament una relació de facturació, perquè darrere exigim compromisos de qualitat i de presa en càrrec.

–¿Però hi ha retallada?

–El primer que ha de saber l'usuari és que no farem retallades, organitzarem el sistema i li garantirem que quan vagi a un centre de referència sigui així. Ara bé, hi ha metges i centres que no tenen conveni, perquè ja hi ha prou a escollir entre el que proposa la CASS i les complementàries.També cal saber una cosa, per la sostenibilitat de la CASS, quan es va a un metge que no té conveni i que la CASS en reemborsa el 33% de la consulta, una cosa és la consulta i una altra els actes que generava aquella consulta que estaven coberts pel sistema públic, això no és viable.

–¿Els actes prescrits pels metges no concertats no seran reemborsats?

–Els actes expedits per metges que no tenen conveni no seran coberts per la CASS, no hi ha motiu.

–¿No és un repte fer-ho acceptar a l'usuari, potser mal acostumat?

–Ens cal definir una cartera àmplia de serveis, de metges amb conveni i centres de referència i sempre hi haurà una part de metges que no entraran en aquesta cartera, però la cartera s'estudiarà cada any. I això no vol dir que un metge que avui no hi és, demà no hi sigui si respecta els criteris del Model Andorrà d'Atenció Sanitària, que seran sempre criteris de qualitat, de formació continuada i respectar circuits. Que sàpiga l'usuari i el seu propi metge, que li ha d'explicar, què vol dir estar en el conveni o no.

–¿Aquesta mesura farà que l'usuari acudeixi al metge de capçalera concertat?

–Quan es parla d'un sistema de metge referent, hi ha accés directe a una sèrie d'especialistes, com són el pediatra, el ginecòleg o l'oftalmòleg entre d'altres. I del que s'analitzi amb el col·lectiu de professionals per garantir el millor recorregut. El metge de capçalera és el garant de l'itinerari que fa el pacient. El coneix i és el detentor d'unes informacions bàsiques que són molt útils en el cas que hagi de ser ingressat d'urgència, per exemple. El metge de referència no vol dir que el pacient no pot demanar una segona opinió. El què passa i això ho sabem a la CASS, és que sovint el pacient va al metge de capçalera, a l'especialista, i després a Toulouse i a Barcelona, perquè el sistema ho permet. Siguem raonables i utilitzem els recursos quan realment ho necessitem.

Per a més informació consulti l'edició en paper.