PUBLICITAT

Els ponents expressen la necessitat de debatre la doble nacionalitat

  • La crisi incrementa la demanda per accedir a la condició andorrana i tenir més oportunitats laborals
EL PERIÒDIC
PRADA DE CONFLENT

Periodic
El president de l'equip rector de la UCE, Jordi Sales, s'acosta a saludar els ponents i assistents de la Diada andorrana, ahir a Prada de Conflent. Foto: ANA / M.C.

La 26a Diada andorrana de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), celebrada ahir a Prada de Conflent, es va centrar en la necessitat d'obrir el debat sobre la doble nacionalitat. Un tema que es va considerar prioritari per davant de reduir el nombre d'anys per obtenir el passaport andorrà. Els ponents de la Diada van ser l'historiador i arxiver de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, Lluís Obiols; la periodista Eva Arasa; el director del Centre de Recerca Sociològica d'Andorra (CRES), Joan Micó; i el politòleg i sociòleg Albert Gomà.

Els dos darrers van centrar la seva aportació en la demanda d'un autèntic debat social sobre la doble nacionalitat. Micó va destacar que la nacionalitat té un factor identitari però també d'utilitat. Precisament en temps de crisi, va dir, és quan aquest element utilitari agafa força i pel qual més persones decideixen demanar la nacionalitat andorrana. A més, en no existir la doble nacionalitat els residents estan obligats a decidir i «no és fàcil per a la majoria», va argumentar.

DEBAT PENDENT / A partir del dilema sobre la possibilitat que la comunitat portuguesa demanés la inclusió del seu idioma en el sistema educatiu, de la mateixa manera que l'espanyol o el francès, el sociòleg i politòleg Albert Gomà va fer reflexionar els assistents sobre els arguments per reconèixer o no aquesta proposta, segons va informar ahir l'ANA. L'objectiu és sobretot demostrar que tot i que no es pugui arribar a un consens en algunes qüestions, sempre es pot iniciar un debat per escoltar el màxim de veus. Segons el politòleg, és un debat que no s'afronta per la seva complexitat però que caldrà abordar en aspectes com la integració d'Andorra a Europa i l'obertura econòmica. El reconeixement de la nacionalitat va lligat, va dir, «amb el reconeixement dels andorrans a l'exterior» i, per tant, no és tan sols una qüestió interna sinó que també depèn d'una negociació internacional.

Crisi i nacionalitat / El director del CRES, va recordar que el darrer observatori polític va recollir que el 69% dels andorrans eren favorables a la doble nacionalitat. I que també valoraven de forma positiva reconèixer el dret a vot als residents per participar a les eleccions comunals, però no en les generals. La percepció, va dir Micó, és que aquest tema «va evolucionant» perquè només una minoria té accés als drets polítics. Micó també va explicar que amb la crisi augmenten les peticions per accedir a la nacionalitat andorrana.

La Diada va acabar amb el lliurament del Premi Canigó a la Societat Andorrana de Ciències, pel seu compromís amb la recerca i per entendre que hi ha un vincle entre les ciències i la cultura, com va expressar el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros. 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT