• La idea és recaptar a través del consum que generen vuit milions de visitants

Cinca va reconèixer que en l'àmbit impositiu «no estem inventant res, l'IRPF és l'IRPF arreu, però sí que intentem introduir coses molt a la mida d'Andorra per no complicar la vida a la gent, i que tot plegat sigui senzill de gestionar».

Així, si els ingressos no són el primer objectiu del desplegament dels impostos directes en l'àmbit nacional, –«perquè els comuns fa anys que apliquen altres figures impositives directes», va explicar Cinca–, és perquè «venim de zero i no creiem que pujar d'un dia a un altre la pressió fiscal, sigui el més adient, cosa que també exposo en la memòria explicativa del projecte de llei». I va insistir en que «ni aquest impost ni l'IS ni l'IAE, poden optimitzar els ingressos de l'Estat per aquesta raó però també perquè el Govern no vol que els impostos directes tinguin un pes específic més important que el dels impostos indirectes».

El ministre de Finances va explicar aquests propòsits argumentant que «Andorra té 70.000 habitants i si posem tot l'èmfasi en la pressió directa a qui posarem la càrrega de tots els impostos és a aquests 70.000 residents». I va afegir que «per contra, Andorra té vuit milions de visitants l'any i un recorregut molt important en la recaptació d'impostos al consum». Cinca va puntualitzar que « no oblidem que el gran consumidor del país, no som els residents sinó els que ens visiten» i va reiterar que «no tindria cap sentit que no poséssim èmfasi en aquests visitants i els impostos indirectes».

Preservar la competitivitat / No obstant això, també va matisar que la idea del Govern es preservar la competitivitat fiscal en l'àmbit dels impostos indirectes per afavorir el comerç però també per garantir els ingressos a les arques de l'Estat. I va exposar el convenciment de que l'objectiu s'assoleix, argumentant que «als països veïns l'IVA o la TVA se situen al voltant del 20% mentre que l'IGI és del 4,5%, cosa ens garanteix la competitivitat i fa que el què acaba comprant la gent de fora continuï tenint un pes molt específic en els ingressos de l'Estat». I va concloure que «els països que tenen un cert equilibri entre totes dues classes d'impostos (directes i indirectes) són països molt més grans que tenen milions de residents».

Per a més informació consulti l'edició en paper.