PUBLICITAT

La cotització de vellesa deixarà de ser més atractiva que el producte financer

  • Els afiliats no podran engruixir la prestació comprant més i més punts, perquè aquesta tindrà un límit
GLÒRIA GURDÓ
ANDORRA LA VELLA

Periodic
La finestra única d'atenció al públic de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a Andorra la Vella. Foto: TONY LARA

La compra sistemàtica de punts de vellesa amb la perspectiva que la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ofereix un rendiment més alt als diners que l'assegurat inverteix en la pensió, que no pas el rendiment que li ofereixen els productes financers de mercat, passarà a millor vida. El ministre de Finances, Jordi Cinca, va lamentar que «això encara és així» però, va afegir tot seguit que «ho canvia la llei», referint-se al projecte de modificació de la Llei de la CASS entrat a tràmit parlamentari el passat juliol i que la cambra debatrà aquesta rentrée. Cinca va afegir que «el projecte de llei que hem entrat a tràmit parlamentari comença a introduir paràmetres d'aquest tipus». I va argumentar que «primer elimina la possibilitat de comprar punts com es fa fins ara i segon, comença a posar un topall a les pensions per anar cap a un model més solidari». O sigui que quan un assegurat cotitzi a un cert nivell, arribarà un moment però, en què la seva pensió també arribarà a un límit, i «per tant, si arriba al límit, part dels diners que haurà cotitzat ajudaran a la gent que no ha pogut cotitzar tant».

D'aquesta manera, les dues branques de la CASS s'equilibraran, des d'una perspectiva de servei públic solidari, perquè si la branca de malaltia sempre ho ha estat –els que estan sans paguen també per als que estan malalts–, la branca de vellesa no. Fins ara, la pensió de jubilació s'ha calculat sempre en funció d'uns punts que el cotitzant anava comprant. I és clar, a més punts comprats més rendiment i més pensió. Aquesta característica del fons de vellesa va fer saltar les primeres alarmes en el sí del Consell d'Administració de la CASS, a començament de segle. Cinca que va reconèixer que la reforma plantejada ara «no és definitiva perquè l'hem d'abordar en un moment de crisi, on tothom fa esforços i el marge de maniobra és molt baix», també va defensar però, que «és important perquè el model de la CASS és estàtic i no s'ha adaptat als canvis que la societat ha generat, però també perquè prepara el terreny per evitar que això no torni a passar». El ministre va insistir en que el model de Seguretat Social té més de 40 anys i parteix de paràmetres que ja no corresponen a la realitat. «Es va dissenyar amb una esperança de vida de 72 anys, que avui és de deu anys més». I va afegir que «si altres països hi han fet front adaptant les cotitzacions, Andorra no ha fet res durant anys».

reforma incompleta / La reforma introdueix altres modificacions importants com ara que el temps mínim per rebre una renda del fons de vellesa passi de cinc a 15 anys de cotització, i que el temps mínim per rebre un retorn de capital passi de 13 mesos a cinc anys de cotització. Tot plegat, amb la intenció de que el model no sigui tan injust per a les persones que estan tota la vida treballant a Andorra. De moment però, la reforma de la CASS evita augmentar les cotitzacions, cosa que a la llarga «serà inevitable» va vaticinar Cinca, afegint que «això és com tota la resta, comencem de zero, a poc a poc, haurem d'associar l'evolució de les pensions a l'evolució de les cotitzacions, de l'economia i del país».

El ministre va concloure que «al final és molt senzill, perquè un sistema de pensions pugui perdurar en el temps, necessita una correlació entre el nombre de treballadors actius i el nombre de pensionistes, aquesta correlació ja fa anys que s'està trencant». I va recordar que cada vegada hi ha menys treballadors i més pensionistes, cosa que de continuar així farà el model insostenible. «Alguna cosa hem de fer per equilibrar el model, o pugem les cotitzacions o baixem les prestacions». I va argumentar que «les cotitzacions encara són molt baixes en relació al què passa al món, per tant, Andorra té un recorregut a fer; en canvi, si reduïm les pensions, que no són pas més altes que les d'altres països, hi haurà gent que no podrà subsistir».

Si la reforma encara és incompleta, Cinca va assegurar que «la modificació també estableix tot allò que s'haurà de fer a mesura que l'economia vagi remuntant».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT