• La majoria de comerços i establiments van liquidar les càrregues directes locals i l'IAE
• En canvi, la Llei estipula que el contribuent no pot pagar dues vegades pel mateix concepte

Uns turistes mirant l'aparador d'un comerç en plena avinguda Meritxell, a Andorra la Vella Foto: TONY LARA

El ministre de Finances, Jordi Cinca, va explicar en l'entrevista que va atorgar fa uns dies a EL PERIÒDIC, que «la clàusula de no doble imposició interna fa que els impostos directes comunals es puguin deduir de l'impost directe estatal». El ministre es referia a l'impost de radicació o l'impost d'activitats econòmiques, segons la nomenclatura que aplica cada corporació local i a l'impost d'arrendaments o de propietat immobiliària edificada, que es poden deduir de l'Impost de Societats (IS) i de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), estatals. Un exercici però, que no han fet tots els negocis que van liquidar els impostos a l'Estat aquest any passat.

El portaveu de l'Associació de Comptables del Principat (ACP), Miquel Calsina, va explicar ahir que «encara hi ha molts comptables que no ho saben i per tant, no apliquen la deducció a la declaració dels contribuents, sobretot quan són petits negocis subjectes a l'IAE». Per aquesta raó també va afegir que «sospitem que hi ha comerços i negocis que han pagat impostos per partida doble, els impostos de radicació o d'activitats econòmiques comunals i l'IAE que és nacional». Calsina va precisar que «també és deduïble de l'IAE o de l'IS, l'impost comunal sobre els arrendaments comercials o la propietat immobiliària edificada» i va concloure que «en base a aquestes deduccions moltes declaracions surten negatives». I va posar per exemple els números d'un client que va tancar l'any amb un resultat comptable de 50.000 euros al qual calia sumar-hi 6.000 euros més, d'impostos comunals.

A partir d'aquí el càlcul és senzill, el 10% de 56.000 euros –base imposable– són 5.600 euros d'impost sobre l'activitat econòmica que el client havia de satisfer a l'Agència Tributària, però com que ja n'havia pagats 6.000 al comú, en realitat la declaració era negativa perquè havia pagat més del què calia.

No obstant això, si la declaració aboca sobre el paper un saldo a favor del contribuent de 400 euros, Calsina va afanyar-se a puntualitzar que «evidentment, no te'ls tornen perquè són impostos que s'apliquen des d'administracions diferents».

A l'espera del retorn / El portaveu de l'ACP que va criticar tot aquest anar i venir d'imposició directa també es va queixar de la lentitud amb què l'Agència Tributària està tornant els diners als contribuents que l'any passat van fer la primera liquidació a compte en base als comptes del 2011. A l'hora de la veritat, quan van liquidar l'impost sobre els resultats del 2012, va resultar que molts d'ells tenien una declaració negativa i que ara, l'Administració els ha de tornar una part dels diners que van avançar en concepte d'impost. Calsina va insistir en que « demanen el primer pagament a compte per a l'any que ve, segons els resultats de l'any passat, quan encara no han tornat els diners que han cobrat de més en la primera liquidació, no té cap sentit, per més que l'Administració digui que té tres mesos per retornar els diners».

De fet, els comptes del 2012 són menys generosos del què esperava en un començament el Ministeri de Finances, sobretot per dues raons. D'una banda, perquè «s'han aplicat deduccions i per l'altra perquè alguns sectors d'activitat pateixen molt», va admetre el ministre Cinca, que no vol treure conclusions en un marge de temps tan reduït. En tot cas, però, va avançar que calia negociar amb els comuns al més aviat possible les competències per posar una mica més de concert en el nou ordre fiscal que de moment queda bastant desdibuixat per la duplicitat de figures d'imposició directa, entre els impostos directes comunals que graven l'activitat econòmica, sigui la que sigui, des dels arrendaments fins a l'activitat comercial, i els nous impostos directes estatals, que es van aprovar el 2010 i que s'han liquidat aquest any per primera vegada. Cinca va estimar en 20 milions d'euros la quantitat que els comuns perceben globalment per aquest concepte, als quals el Govern encara hi ha d'afegir 18 milions més de la part que li queda, un cop els contribuents han aplicat les conseqüents deduccions.

Val a dir que els impostos comunals directes també seran deduïbles del futur IRPF per la mateixa raó que ara són deduïbles de l'IS i l'IAE que no és altra que evitar la doble imposició interna. I com que l'IAE quedarà absorbit per l'IRPF, aleshores com ara, la capacitat de recaptació de l'Estat quedarà supeditada al que el Govern negociï amb les corporacions locals.

Per a més informació consulti l'edició en paper.