• Des que es va inaugurar el 1982, la instal·lació va estar una quimera ja que mai es va aconseguir que funcionés amb regularitat com a plataforma comercial

Foto: TONY LARA

La construcció de l'aeroport es va iniciar l'any 1975 de la mà de l'empresari industrial Josep Betriu i Tàpies, antic propietari de Taurus i afeccionat a l'aviació. Betriu es va plantejar el desenvolupament de l'Alt Urgell i d'Andorra mitjançant el transport aeri i va crear l'empresa Dausa (Desarrollo del Alto Urgel S.A) per la construcció de l'aeroport a dalt d'un serrat. Les obres van començar l'any 1975 a les ordres del coronel Pellejero, enginyer aeronàutic, que es va enfrontar a la dificultat de desmuntar un turó sencer per fer-hi la pista d'aterratge. En iniciar-se els treballs de construcció un grup d'empresaris andorrans van veure en l'aeroport la possibilitat de que el Principat tingués la seva pròpia línia aèria, Air Andorra. Una empresa anglesa, British Aerospace va contactar els empresaris per a la construcció dels avions, el 1978. Els empresaris van viatjar des del Prat cap a la Seu a bord d'un avió de 44 places, però el contracte no es va arribar a tancar. A més, el cost de les obres va ser molt elevat per l'època, 3.000 milions de pessetes invertits en una instal·lació inèdita, el primer aeroport comercial construït per la iniciativa privada a Catalunya.

Tot i que l'aeroport ja estava acabat el 1980, no va ser fins el 1982 que va obtenir tots els permisos per començar a operar. Es va posar en funcionament el mateix any dels aiguats que van deixar Andorra i la Seu incomunicades, i va ser una peça clau per fer arribar els recursos de salvament. La companyia Aviaco va començar a operar-hi amb una línia regular entre la Seu i l'aeroport del Prat, però els intents per arribar a destinacions franceses, rebre xàrters de tercers països o la programació d'un vol diari a Madrid no van prosperar. El 1984 va tancar.

La reobertura de l'aeroport és una vella aspiració que no es va aconseguir ni amb la celebració dels Jocs Olímpics d'estiu del 1992 a Barcelona amb la Seu d'Urgell com una de les subseus. L'any 2007 l'Institut Català del Sòl va comprar el 85% dels terrenys de l'aeroport de la Seu d'Urgell per vuit milions d'euros i el va convertir en l'Aeroport Pirineus-Andorra. Des que es va obrir el 4 de juny de 2010, s'hi han fet 7.000 operacions. En tres anys, l'aeroport ha desenvolupat les activitats pròpies de la gestió aeroportuària i ha fet accions per convertir l'aeròdrom d'ús restringit en aeroport públic i comercial,. També ha treballat en l'elaboració del Pla Director Urbanístic i Aeroportuari que està en tramitació, segons informa el Govern català.

Per a més informació consulti l'edició en paper.